You are here

    • You are here:
    • Home > Research > Genigma citizens identify 181 genome regions of scientific interest in breast cancer cells

Genigma citizens identify 181 genome regions of scientific interest in breast cancer cells

NewsNEWS

17
Jun
Fri, 17/06/2022 - 14:19

Genigma citizens identify 181 genome regions of scientific interest in breast cancer cells

Facts and figures of the #GenigmaChallenge

  • Yesterday heralded the conclusion of the #GenigmaChallenge, the first participative experiment to analyse the human genome through a mobile phone app, GENIGMA, in which more than 39,000 people from 154 countries participated.
  • 600,287 solutions have been gathered in a matter of 20 weeks and 181 Eureka! regions, areas of the genome of interest in breast cancer research, have been identified.
  • The player community dedicated 19,485 hours to scanning, on a step-by-step basis, the 23 chromosomes loaded into the app by the scientific team.
  • As of now, it will be possible to play with fragments of the genome of the Eureka! zones identified during the weeks the #GenigmaChallenge ran. In this way, the scientific team will try to test whether it is possible to progress in the analysis of the arrangement of these fragments to a higher level of resolution.

In the course of 139 days, the GENIGMA video game for iOS and Android, created by a research team of the Centro Nacional de Análisis Genómico (CNAG-CRG), part of the Centre for Genomic Regulation (CRG), threw down the #GenigmaChallenge gauntlet to players from all over the world to solve puzzles to contribute to furthering progress in cancer research. The objective was to collaborate to identify the chromosomal regions affected by anomalies in T-47D breast cancer cell culture. These are the most commonly used cells by the worldwide scientific community in research into this type of cancer.

“Cell cultures are a cornerstone of modern biology and have been used to discover vaccines, chemotherapy for cancer or in vitro fertilisation”, explains the ICREA research Professor Marc A. Marti-Renom, a member of both the CRG and the CNAG-CRG, and whose research underpins GENIGMA. “Nevertheless, we still lack detailed knowledge of how the genome of each one of these cultures is organised and this continues to limit scientific progress. This experiment was designed to test whether it is possible to identify areas of interest in the genome of these cells quickly and collaboratively.”

20 weeks with the #GenigmaChallenge

Based on the real data obtained in the laboratory with the T-47D breast-cancer cell culture, the scientific team divided all the DNA into small fragments and created 5,442 puzzles to be analysed by the community of players.

Every week, puzzles of 8, 10, 12 and up to 15 pieces were uploaded to GENIGMA for analysis using human logic and with the aid of virtual tools integrated into the game.

"Genigma has more than 5,000 puzzles, which contain parts of the genome of 100,000 base pairs of the 3,000,000,000 that make up our genome. The challenge of putting them in order could only be accomplished by dividing the “big puzzle” into small parts that each player could solve”, explains Marc A. Marti-Renom, in reference to the “divide and conquer” strategy implemented by the GENIGMA team when they designed the game.

“In 20 weeks, more than 44,000 people from 154 countries have downloaded the game and provided more than 600,000 solutions”, explains Elisabetta Broglio, the CRG’s citizen science facilitator. “With the help of the social media and the traditional media, we gradually assembled a huge team of volunteers from all over the world who contributed to this research in their free time. It is an unprecedented challenge in this field and we are truly impressed with the degree of participation. Throughout the experiment, we kept the community posted on the achievements obtained on a weekly basis through the genigmagame.app app, the app’s internal messaging system, Twitter, Facebook and Instagram. We also interacted with the community, tweaking certain features of the app, and we also prepared extra content to handle queries and to maintain interest in the project.”

The experiment lasted four and a half months, in the course of which the app was updated on 5 occasions, bringing in improvements suggested by the citizens (in the tutorial, the scoring system, the viewing of individual achievements and also including new scientific dissemination cards).

“When we launched the game, we asked the players to play a minimum of 50 games to participate in the experiment. Nevertheless, this minimum was more than surpassed in many cases. Moreover, some people have been playing and supporting the project right to the end and have also participated in disseminating and sharing their playing strategies in order to get the highest number of people possible to opt into this collective effort. Their involvement was also decisive in the success of the project”, says Broglio.

Chromosomal regions of great research interest

Over the 139 days that the #GenigmaChallenge lasted, the puzzles in which at least 40 different players managed to beat the record score indicated in the game were tagged as Eureka! regions. All in all, in the entire genome of these cells, 181 of these regions regarded as being of high scientific interest were identified, since they show that the genome sequence could be affected by chromosomal rearrangements if we compare it to the sequences of the non-cancerous cells. The regions in which the proposed record was not beaten, also solved by consensus, are probably regions with a similar arrangement to that of their homologous regions in healthy cells, which implies that they would not be affected by any chromosomal alteration.

“Now that the analysis of the entire genome has been completed, the Eureka! regions identified will be analysed in detail by our scientific team”, states Marc A. Marti-Renom. “Once these results have been analysed, we will consider the possibility of using GENIGMA to analyse other types of cancer.”

Some data

  • 20 weeks of play, 139 days
  • People from 154 different countries took part in the experiment
  • More than 44,000 downloads (Android and iOS)
  • 39,543 active players, of whom 1,900 are “super” players (they played more than 50 games)
  • A total of 19,485 hours logged by all players
  • 600,287 solutions gathered
  • 181 regions of high scientific interest (Eureka!) identified
  • 5,472 puzzles analysed by the community, representing more than 300,000 pieces overall (equivalent to 3,000,000,000 DNA base pairs)
  • 1 h 46 min - mean interaction time per player
  • 6 – average number of games submitted per session and by player
  • Mean resolution time per game:
    • 10-piece puzzles: 18 min
    • 12-piece puzzles: 25 min
    • 15-piece puzzles: 33 min
    • 20-piece puzzles: 1 h
  • Top 5 players who played most:
    • Player 1: 6,139 solutions submitted. 240 hours played
    • Player 2: 5,342 solutions submitted. 180 hours played
    • Player 3: 4,518 solutions submitted. 220 hours played
    • Player 4: 4,502 solutions submitted. 320 hours played
    • Player 5: 3,920 solutions submitted. 299 hours played
  • Top 5 contributing countries:     
    • 60% Spain (>23,000 people)
    • 7.6% United States (>2,800 people)
    • 4.7% United Kingdom (>1,700 people)
    • 3.2% Russia (>1,200 people)    
    • 3% Italy (>1,000 people)

What the future holds for GENIGMA

In this period of data analysis by the scientific team, the GENIGMA app will continue to run so that anyone who wants to can still play and keep honing their skills.

As of now, it will be possible to play with fragments of the genome of the Eureka! zones identified during the weeks the #GenigmaChallenge ran. In this way, the scientific team will try to test whether it is possible to progress in the analysis of the arrangement of these fragments to a higher level of resolution.

“Although we reached 100% of games in the breast cancer cell line, we will keep GENIGMA running to explore the Eureka!’ regions found by the players even further. In this way, when we analyse them, we will have more detailed information about the possible alterations in these zones”, explains Marc A. Marti-Renom.

The results of the analysis of the data provided by the GENIGMA players will be made public in the coming months.

How to play GENIGMA

To play GENIGMA, players must solve puzzles with chains of different-coloured blocks. The objective of each game is to rearrange the blocks to obtain the highest possible score, with blocks that change colour and an individual score in order to indicate whether or not they are in the best possible position.

The thread in each puzzle represents the chromosome’s filament, while the blocks represent fragments of genetic sequences anchored to the chromosome. The players generate scientific data by moving these blocks. The overall score is a complex measurement pre-calculated by the GENIGMA research team and represents the probability that the players have aligned the sequence in the right order.

Each player finds their own strategy. The initial steps can be random, since they help each player to calibrate their own style. At a later point, it becomes necessary to use the clues provided by the game to guide the player’s eye (colours and individual scores for the blocks) in order to hit upon the correct sequence order.

Web and download: Genigma Game (available in 4 languages: Catalan, Spanish, English and Italian).

Funding acknowledgements

Genigma is funded by ORION, a 4-year project of the European Union Horizon 2020 programme through grant agreement no. 741527. This project is part of the Horizon 2020 call for projects for "SwafS-04-2016" as part of the Science with and for Society Work Programme. The 'Fondazione ANTItalia Onlus' and Arima Genomics supported the project.


EN ESPAÑOL

Identificadas 181 regiones del genoma de interés científico en células de cáncer de mama gracias a la colaboración ciudadana a través de la app Genigma

  • Ayer concluyó el #GenigmaChallenge, el primer experimento participativo para analizar el genoma humano a través de una aplicación para teléfonos móviles, GENIGMA, en el que han participado más de 39.000 personas de 154 países del mundo.
  • En 20 semanas, se han recogido 600.287 soluciones e identificado 181 regiones Eureka, áreas del genoma de interés para la investigación del cáncer de mama.
  • La comunidad de jugadores ha invertido 19.485 horas para escanear paso a paso los 23 cromosomas cargados en la aplicación por el equipo científico.
  • Desde ahora, se podrá jugar con fragmentos del genoma de las zonas Eureka! identificadas y, de esta manera, ayudar a testear si es posible avanzar en el análisis del ordenamiento de estos fragmentos a un nivel de resolución más alto.

Durante 139 días, el videojuego GENIGMA para iOS y Android, creado por un equipo de investigación del Centro Nacional de Análisis Genómico (CNAG-CRG), parte del Centro de Regulación Genómica (CRG), ha retado con el #GenigmaChallenge a jugadores y jugadoras del mundo a resolver puzles para contribuir al avance de la investigación del cáncer. El objetivo era encontrar de forma colaborativa aquellas regiones cromosómicas afectadas por anomalías en células del cultivo T-47D de cáncer de mama. Estas células son de las más utilizadas por la comunidad científica mundial en la investigación de este tipo de cáncer.

“Los cultivos celulares son un pilar de la biología moderna, que se han utilizado para descubrir vacunas, quimioterapias para el cáncer o la fecundación in vitro”, explica el profesor de investigación ICREA Marc A. Marti-Renom, con doble afiliación en el CRG y el CNAG-CRG y cuya investigación sustenta GENIGMA. “Sin embargo, no conocemos con detalle cómo está organizado el genoma de cada uno de estos cultivos y esto aún limita el progreso científico actual. Este experimento se diseñó para testear si es posible identificar zonas de interés en el genoma de estas células de forma rápida y colaborativa.”

20 semanas con el #GenigmaChallenge

A partir de datos reales obtenidos en el laboratorio con las células de cáncer de mama del cultivo T-47D, el equipo científico dividió todo el ADN en pequeños fragmentos y creó 5.442 puzles para que la comunidad de jugadores los analizara.

Semana tras semana, se cargaron puzles de 8, 10, 12 y hasta 15 piezas en GENIGMA para que pudieran analizarse, utilizando la lógica humana y la ayuda de herramientas virtuales presentes en el juego.

"Los más de 5.000 puzles jugados en GENIGMA contienen piezas del genoma de 100.000 pares de bases de los 3.000.000.000 que componen nuestro genoma. El reto de ponerlas en orden solo podía conseguirse dividiendo el “gran puzle” en partes pequeñas que cada jugador podía resolver”, nos cuenta Marc A. Marti-Renom sobre la estrategia de “dividir y vencer” que tomó el equipo GENIGMA para diseñar el juego. 

“En 20 semanas se han descargado el juego más de 44.000 personas de 154 países y se han recogido más de 600.000 soluciones”, explica Elisabetta Broglio, facilitadora de ciencia ciudadana en el CRG. “A través de las redes sociales y de los medios de comunicación hemos ido reuniendo un enorme equipo de voluntarios y voluntarias a nivel internacional que en su tiempo libre han contribuido a esta investigación. Se trata de un reto sin precedentes en este campo y estamos muy impresionados con los resultados de participación. Durante todo el experimento nos hemos encargado de mantener a la comunidad informada de los logros alcanzados semanalmente, a través de la web genigmagame.app, la mensajería interna de la app, Twitter, Facebook e Instagram. También hemos interactuado con la comunidad, mejorando algunos aspectos de la app y preparando contenido extra para solucionar dudas y mantener vivo el interés en el proyecto.”

En los 4 meses y medio que ha durado el experimento, se ha actualizado la app hasta en 5 ocasiones, incorporando mejoras sugeridas por la ciudadanía (en el tutorial, en el sistema de puntuación, en la visualización de logros individuales e incorporando nuevas cartas de divulgación científica).

“En el momento de lanzar el juego, pedíamos a los jugadores que jugaran un mínimo de 50 partidas para participar en el experimento. Sin embargo, en muchos casos, este mínimo se ha superado con creces. Además, algunas personas, han estado jugando y apoyando el proyecto hasta el final, colaborando también en la difusión y compartiendo sus estrategias de juego, para que el máximo número de personas se uniera al esfuerzo colectivo. Su implicación ha sido también decisiva para el éxito del proyecto”, comenta Broglio.

Regiones cromosómicas de gran interés para la investigación

Durante los 139 días que ha durado el #GenigmaChallenge los puzles en los que al menos 40 personas jugadoras diferentes han conseguido superar la puntuación récord indicada en el juego, se han marcado como regiones Eureka. En total, en todo el genoma de estas células, se han identificado 181 de estas regiones consideradas de alto interés científico, ya que señalan que la secuencia del genoma podría estar afectada por reordenamientos cromosómicos si la comparamos con las secuencias del genoma de células no cancerosas. Las regiones donde no se superó el récord propuesto, también resueltas por consenso, son probablemente regiones con un ordenamiento similar al de sus regiones homólogas en células sanas, lo que implica que no estarían afectadas por ninguna alteración cromosómica.

“Ahora que se ha completado el análisis de todo el genoma, las regiones Eureka identificadas serán objeto detallado de estudio por parte de nuestro equipo científico”, comenta Marc A. Marti-Renom. “Una vez analizados los resultados, valoraremos la posibilidad de utilizar GENIGMA para analizar otros tipos de cáncer.”

Algunos datos

  • 20 semanas de juego, 139 días
  • Personas de 154 países diferentes han participado en el experimento
  • Más de 44.000 descargas totales (Android e iOS)
  • 39.543 jugadores y jugadoras activos, de los cuales 1.900 son “súper” jugadores (han jugado más de 50 partidas)
  • 19.485 horas totales de juego entre todos/as los/as jugadores/as 
  • 600.287 soluciones recogidas
  • 181 regiones de alto interés científico encontradas (Eureka!)
  • 5.472 puzles sometidos al análisis colectivo, que representa un conjunto de más de 300.000 piezas (equivalente a 3.000.000.000 de pares de bases de ADN)
  • 1h46 min - tiempo de interacción medio por jugador/a
  • 6 – promedio de juegos enviados por sesión y jugador/a
  • Tiempo medio de resolución por juego:
    • Puzles de 10 piezas: 18 min
    • Puzles de 12 piezas: 25 min
    • Puzles de 15 piezas: 33min
    • Puzles de 20 piezas: 1h
  • Top 5 de jugadores que más han jugado:
    • Jugador 1: 6.139 soluciones enviadas. 240 horas jugadas
    • Jugador 2: 5.342 soluciones enviadas. 180 horas jugadas
    • Jugador 3: 4.518 soluciones enviadas.  220 horas jugadas
    • Jugador 4: 4.502 soluciones enviadas.  320 horas jugadas
    • Jugador 5: 3.920 soluciones enviadas.  299 horas jugadas
  • Top 5 de países que más han contribuido:        
    • 60% España (> 23.000 personas)
    • 7,6% Estados Unidos (> 2.800 personas)
    • 4,7% Reino Unido (> 1.700 personas)
    • 3,2 % Rusia (>1.200 personas)                 
    • 3 % Italia (>1.000 personas)

Qué pasa ahora con GENIGMA

En este tiempo de análisis de los datos por parte del equipo científico, la app de GENIGMA continuará en funcionamiento para que las personas que lo deseen puedan seguir jugando y entrenando sus habilidades.

Desde ahora, se podrá jugar con fragmentos del genoma de las zonas Eureka! identificadas durante las semanas del #GenigmaChallenge y, de esta manera, el equipo científico intentará testear si es posible avanzar en el análisis del ordenamiento de estos fragmentos a un nivel de resolución más alto.

“Aunque hemos alcanzado el 100% de juegos en la línea celular de cáncer de mama, dejamos GENIGMA funcionando para profundar aún más en aquellas regiones Eureka! que han encontrado los jugadores.  De esta manera, cuando las analicemos, tendremos más información detallada de las alteraciones posibles en esas zonas”, nos cuenta Marc A. Marti-Renom.

Los resultados del análisis de los datos proporcionados por los jugadores de GENIGMA se darán a conocer en los próximos meses.

Cómo se juega a GENIGMA

Para jugar a GENIGMA, las personas jugadoras deben resolver puzles con cadenas de bloques de diferentes colores. El objetivo de cada partida es reorganizar los bloques para obtener la puntuación más alta posible, con bloques que cambian de color y puntuación individual para indicar si están en la mejor posición posible.

El hilo en cada puzle representa el filamento del cromosoma, y ​​los bloques representan fragmentos de secuencias genéticas ancladas al cromosoma. Los jugadores generan datos científicos moviendo estos bloques. La puntuación total es una medida compleja que ha sido calculada previamente por el equipo de investigación de GENIGMA y representa la probabilidad de que los/as jugadores/as hayan alineado la secuencia en el orden correcto.

Cada jugador o jugadora encuentra su propia estrategia. Los primeros pasos pueden ser aleatorios, ya que ayudan a calibrar el estilo de cada persona jugadora. Más adelante, es necesario utilizar las pistas proporcionadas por el juego para guiar el ojo de quien juega (colores y puntuaciones individuales de los bloques) para conseguir el orden correcto de la secuencia.

Web y descarga: Genigma Game (disponible en 4 idiomas: catalán, castellano, inglés e italiano).

Financiación

Genigma está financiado por ORION, un proyecto de 4 años del programa Horizon 2020 de la Unión Europea en virtud del acuerdo de subvención n.º 741527. Este proyecto forma parte de la convocatoria de Horizon 2020 para "SwafS-04-2016" en el marco de Science with and for Society Work Programme. La Fondazione ANTItalia Onlus y Arima Genomics han apoyado el proyecto.


EN CATALÀ

Identificades 181 regions del genoma d’interès científic en cèl·lules de càncer de mama gràcies a la col·laboració ciutadana a través de l’app Genigma

  • Ahir finalitzà el #GenigmaChallenge, el primer experiment participatiu per a analitzar el genoma humà a través d’una aplicació per a telèfons mòbils, GENIGMA, en què han participat més de 39.000 persones de 154 països del món.
  • En 20 setmanes, s’han recollit 600.287 solucions i identificat 181 regions Eureka!, àrees del genoma d’interès per a la recerca del càncer de mama.
  • La comunitat de jugadors ha invertit 19.485 hores per a escanejar pas a pas els 23 cromosomes carregats a l’aplicació per l’equip científic.
  • Des d’ara, es podrà jugar amb fragments del genoma de les zones Eureka! identificades i, d’aquesta manera, ajudar a testejar si és possible avançar en l’anàlisi de l’ordenament d’aquests fragments a un nivell de resolució més alt.

Durant 139 dies, el vídeojoc GENIGMA per a iOS i Android, creat per un equip de recerca del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), part del Centre de Regulació Genòmica (CRG), ha reptat amb el #GenigmaChallenge a jugadors i jugadores del món a resoldre puzles per a contribuir a l’avenç de la recerca en càncer. L’objectiu era trobar de forma col·laborativa aquelles regions cromosòmiques afectades per anomalies en cèl·lules del cultiu T-47D de càncer de mama. Aquestes cèl·lules són de les més utilitzades per la comunitat científica mundial en la recerca d’aquest tipus de càncer.

“Els cultius cel·lulars són un pilar de la biologia moderna, que s’han emprat per a descobrir vacunes, quimioteràpies per al càncer o la fecundació in vitro”, explica el professor d’investigació ICREA Marc A. Marti-Renom, amb doble afiliació al CRG i al CNAG-CRG, la recerca del qual sustenta GENIGMA. “Tanmateix, no coneixem en detall com està organitzat el genoma de cadascun d’aquests cultius i això encara limita el progrés científic actual. Aquest experiment es dissenyà per a testejar si és possible identificar zones d’interès en el genoma d’aquestes cèl·lules de forma ràpida i col·laborativa”.

20 setmanes amb el #GenigmaChallenge

A partir de dades reals obtingudes al laboratori amb les cèl·lules de càncer de mama del cultiu T-47D, l’equip científic dividí tot l’ADN en petits fragments i creà 5.442 puzles per a què la comunitat de jugadors els analitzés.

Setmana rere setmana, es carregaren puzles de 8, 10, 12 i fins a 15 peces a GENIGMA per a què es poguessin analitzar, emprant la lògica humana i l’ajut d’eines virtuals presents al joc.

“Els més de 5.000 puzles jugats a GENIGMA contenen peces del genoma de 100.000 parells de bases dels 3.000.000.000 que componen el nostre genoma. El repte de posar-les en ordre només podia aconseguir-se dividint el ‘gran puzle’ en petites parts que cada jugador podia resoldre”, ens explica Marc A. Marti-Renom sobre l’estratègia de “dividir i vèncer” que prengué l’equip GENIGMA per a dissenyar el joc.

“En 20 setmanes s’han descarregat el joc més de 44.000 persones de 154 països i s’han recollit més de 600.000 solucions”, explica Elisabetta Broglio, facilitadora de ciència ciutadana al CRG. “A través de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació hem anat reunint un enorme equip de voluntaris i voluntàries a nivell internacional que en el seu temps lliure han contribuït a aquesta recerca. Es tracta d’un repte sense precedents en aquest camp i estem molt impressionats amb els resultats de participació. Durant tot l’experiment ens hem encarregat de mantenir la comunitat informada de les fites assolides setmanalment, a través del web genigmagame.app, la missatgeria interna de l’app, Twitter, Facebook i Instagram. També hem interactuat amb la comunitat, millorant alguns aspectes de l’app i preparant contingut extra per a resoldre dubtes i mantenir viu l’interès en el projecte.”

En els quatre mesos i mig que ha durat l’experiment, s’ha actualitzat l’app fins en 5 ocasions, incorporant millores suggerides per la ciutadania (al tutorial, al sistema de puntuació, en la visualització de les fites individuals i incorporant noves cartes de divulgació científica).

“En el moment de llançar el joc, demanàvem als jugadors que juguessin un mínim de 50 partides per a participar en l’experiment. Tanmateix, en molts casos, aquest mínim s’ha superat amb escreix. A més, algunes persones, han estat jugant i donant suport al projecte fins al final, col·laborant també en la difusió i compartint les seves estratègies de joc, per a què el màxim nombre de persones s’unís a l’esforç col·lectiu. La seva implicació ha estat també decisiva per a l’èxit del projecte”, comenta Broglio.

Regions cromosòmiques de gran interès per a la recerca

Durant els 139 dies que ha durat el #GenigmaChallenge, els puzles en què almenys 40 persones jugadores diferents han aconseguit superar la puntuació rècord indicada al joc, s’han marcat com a regions Eureka! En total, en tot el genoma d’aquestes cèl·lules, s’han identificat 181 d’aquestes regions considerades d’alt interès científic, ja que assenyalen que la seqüència del genoma podria estar afectada per reordenaments cromosòmics si la comparem amb les seqüències de cèl·lules no canceroses. Les regions on no se superà el rècord proposat, també resoltes per consens, són probablement regions amb un ordenament similar al de les seves regions homòlogues en cèl·lules sanes, fet que implica que no estarien afectades per cap alteració cromosòmica.

“Ara que s’ha completat l’anàlisi de tot el genoma, les regions Eureka! identificades seran objecte detallat d’estudi per part del nostre equip científic”, comenta Marc A. Marti-Renom. “Un cop analitzats els resultats, valorarem la possibilitat d’emprar GENIGMA per a analitzar d’altres tipus de càncer.”

Algunes dades

  • 20 setmanes de joc, 139 dies
  • Persones de 154 països diferents han participat en l’experiment
  • Més de 44.000 descàrregues totals (Android i iOS)
  • 39.543 jugadors y jugadores actius, dels quals 1.900 són “súper” jugadors (han jugat més de 50 partides)
  • 19.485 hores totals de joc entre tots/es els/les jugadors/res
  • 600.287 solucions recollides
  • 181 regions d’alt interès científic trobades (Eureka!)
  • 5.472 puzles sotmesos a l’anàlisi col·lectiva, que representa un conjunt de més de 300.000 peces (equivalent a 3.000.000.000 de parells de bases d’ADN)
  • 1h46 min – temps d’interacció mitjà per jugador/a
  • 6 – mitjana de jocs enviats per sessió i jugador/a
  • Mitjana de temps de resolució per joc:
    • Puzles de 10 peces: 18 min
    • Puzles de 12 peces: 25 min
    • Puzles de 15 peces: 33min
    • Puzles de 20 peces: 1h
  • Top 5 de jugadors que més han jugat:
    • Jugador 1: 6.139 solucions enviades. 240 hores jugades
    • Jugador 2: 5.342 solucions enviades. 180 hores jugades
    • Jugador 3: 4.518 solucions enviades.  220 hores jugades
    • Jugador 4: 4.502 solucions enviades.  320 hores jugades
    • Jugador 5: 3.920 solucions enviades.  299 hores jugades
  • Top 5 de països que més han contribuït:
    • 60% Espanya (> 23.000 persones)
    • 7,6% Estats Units (> 2.800 persones)
    • 4,7% Regne Unit (> 1.700 persones)
    • 3,2% Rússia (> 1.200 persones)
    • 3% Itàlia (> 1.000 persones)

Què passa ara amb GENIGMA

En aquest temps d’anàlisi de dades per part de l’equip científic, l’app de GENIGMA seguirà en funcionament per a què les persones que ho desitgin puguin continuar jugant i entrenant les seves habilitats.

Des d’ara, es podrà jugar amb fragments del genoma de les zones Eureka! identificades durant les setmanes del #GenigmaChallenge i, d’aquesta manera, l’equip científic intentarà testejar si és possible avançar en l’anàlisi de l’ordenament d’aquests fragment a un nivell de resolució més alt.

“Tot i que hem assolit el 100% dels jocs en la línia cel·lular de càncer de mama, deixem GENIGMA funcionant per a aprofundir encara més en aquelles regions Eureka! que han trobat els jugadors. D’aquesta manera, quan les analitzem, tindrem més informació detallada de les alteracions possibles en aquestes zones”, ens explica Marti-Renom.

Com es juga a GENIGMA

Per jugar a GENIGMA, les persones jugadores han de resoldre puzles amb cadenes de blocs de diferents colors. L’objectiu de cada partida és reorganitzar els blocs per a obtenir la puntuació més alta possible, amb blocs que canvien de color i puntuació individual per a indicar si estan en la millor posició possible.

El fil a cada puzle representa el filament del cromosoma, i els blocs representen fragments de seqüències genètiques ancorades al cromosoma. Els jugadors generen dades científiques movent aquests blocs. La puntuació total és una mesura complexa que ha estat calculada prèviament per l’equip de recerca de GENIGMA i representa la probabilitat de què els/les jugadors/res hagin alineat la seqüència en l’ordre correcte.

Cada jugador o jugadora troba la seva pròpia estratègia. Les primeres passes poden ser aleatòries, ja que ajuden a calibrar l’estil de joc de cadascú. Més endavant, és necessari utilitzar les pistes proporcionades pel joc per guiar l’ull de qui juga (colors i puntuacions individuals dels blocs) per a aconseguir l’ordre correcte de la seqüència.

Web i descàrrega: Genigma Game (disponible en 4 idiomes: català, castellà, anglès i italià).

Finançament

GENIGMA està finançat per ORION, un projecte de 4 anys del programa Horizon 2020 de la Unió Europea segons l’acord de subvenció n.º 741527. Aquest projecte forma part de la convocatòria d’Horizon 2020 per a "SwafS-04-2016" en el marc de Science with and for Society Work Programme. La Fondazione ANT Italia Onlus i Arima Genomics han donat suport al projecte GENIGMA.