Neurociència i.... Debats de Neurociència i Societat
13/03/2014 04/07/2014
Add to Calendar
Neurociència i.... Debats de Neurociència i Societat
Barcelona
El Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) organitzen una sèrie de quatre debats amb el títol «Neurociència i ... », en què tres ponents faran una presentació breu i a continuació es convidarà el públic assistent a participar en un debat obert.
La sèrie compta amb la col·laboració del Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea, LOGOS-Grup de Recerca en Lògica, Llenguatge i Cognició, la Sociedad Española de Neurología (SEN), la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Brain Awareness Week (BAW).
Lloc: Institut d’Estudis Catalans - Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona
L’assistència als debats és oberta i gratuïta, i no és necessària inscripció prèvia.
En les ponències en anglès no hi haurà traducció simultània.
PROPERS ESDEVENIMENTS
4. Neurociència i dret
3 de juliol, 19 - 21h
Llengua: castellà, català
La neurociència pot fer contribucions importants a aquest debat i explicar, per exemple, la capacitat del cervell dels menors d’edat per prendre decisions, o com es controlen els impulsos en un cervell adult, i podria ajudar a suavitzar les tensions històriques entre el càstig i la rehabilitació. El debat crearà una conjunció única entre la neurobiologia, la recerca jurídica i la formulació de polítiques. Es tracta de debatre sobre la influència de la biologia en la responsabilitat penal o en decisions amb component moral, i sobre la interacció gens-entorn en aquest procés.
Ponents:
Mercè Boada, Fundación ACE, Barcelona
David Felip Saborit, Departament de Dret, UPF
Fermín Morales Prats, Catedràtic de Dret Penal de la UAB. Advocat. Director del Gabinet Jurídic Fermín Morales
David Felip Saborit, Departament de Dret, UPF
Fermín Morales Prats, Catedràtic de Dret Penal de la UAB. Advocat. Director del Gabinet Jurídic Fermín Morales
ESDEVENIMENTS ANTERIORS
1. Neurociència i economia
13 de març, 19-21 h
Llengua: anglès
1. Neurociència i economia
13 de març, 19-21 h
Llengua: anglès
El cervell oculta algunes de les claus del funcionament de l’economia a escala global. Una de les primeres claus és que l’ésser humà, al contrari del que es va pensar durant anys, no actua segons les lleis de l’economia: les decisions financeres no es basen en la raó, sinó que hi solen intervenir elements com ara els sentiments i les intuïcions. La neuroeconomia observa el funcionament del cervell quan avaluem decisions, categoritzem riscos i recompenses, i interaccionem amb altres agents econòmics.
Ponents:
Antonio Cabrales, Departament d’Economia, University College London
Rosemarie Nagel, Departament d’Economia, ICREA-UPF
Arcadi Navarro, Laboratori de Genòmica Evolutiva, ICREA-UPF
Antonio Cabrales, Departament d’Economia, University College London
Rosemarie Nagel, Departament d’Economia, ICREA-UPF
Arcadi Navarro, Laboratori de Genòmica Evolutiva, ICREA-UPF
2. Neurociència i educació
15 de maig, 19-21 h
Llengua: català
Llengua: català
La neurociència ens mostra de quina manera el cervell humà aprèn, recorda i oblida els trets essencials de l’educació. En aplicar la neurociència a l’educació, s'intenta desenvolupar estratègies, mètodes i eines que permetin que l’ensenyament i l’aprenentatge estiguin d’acord amb el desenvolupament neurofisiològic de l’individu, ja que adequar òptimament els mètodes d’ensenyament a la realitat neurobiològica és la millor manera de garantir l’eficàcia del procés educatiu.
Ponents :
Ismael Palacín, Director de la Fundació Jaume Bofill
David Bueno i Torrens, Departament de Genètica, Universitat de Barcelona
Ignacio Morgado, Institut de Neurociències, Universitat Autònoma de Barcelona
3. Neurociència i política
26 de juny
Llengua: castellà
26 de juny
Llengua: castellà
S’acosta el moment en què entre els consellers personals dels caps d’estat, els directius de grans empreses o d’organitzacions socials, incloses les religioses, hi haurà un neurocientífic. De la mateixa manera que l’economista busca en el cervell l’arrel inviolable de la presa de decisions i el sociòleg com es genera la capacitat de transformar les conductes ètiques en dret, els polítics han de començar a entreveure la importància de conèixer com funciona el cervell per interaccionar amb els ciutadans. Els polítics desconeixen que el cervell necessita contrastos clars, lluny dels grisos que generen confusió, desconcert i conflictes i que s’utilitzen gairebé sempre en l’argot polític.
Necessàriament, el món reinterpreta la societat en funció dels coneixements que aporta el cervell. Conèixer què succeeix en la ment de les persones és una idea molt potent per als polítics, i incorporar tots aquests coneixements nous pot ser clau en la visió d’un governant. Es tracta de parlar del cervell polític, des del «votant emocional» fins al líder (l’«efecte Llucifer» del poder).
Necessàriament, el món reinterpreta la societat en funció dels coneixements que aporta el cervell. Conèixer què succeeix en la ment de les persones és una idea molt potent per als polítics, i incorporar tots aquests coneixements nous pot ser clau en la visió d’un governant. Es tracta de parlar del cervell polític, des del «votant emocional» fins al líder (l’«efecte Llucifer» del poder).
Ponents:
Luís Miguel Martínez Otero, Instituto de Neurociencias de Alicante
Jesús Porta-Etessam, Universidad Complutense de Madrid, Hospital Universitario Clínico San Carlos de Madrid
