Ribonucleic acid (RNA)—the once-overlooked cousin of DNA—has vaulted to the forefront of medicine and biology. From forming the basis of COVID-19 vaccines to enabling Nobel Prize–winning discoveries, RNA’s potential seems limitless. Dr. Fátima Gebauer, researcher at the Centre for Genomic Regulation (CRG) in Barcelona, became the 26th President of the RNA Society on January 1, 2025. In this interview, she shares her insights on the Society’s evolution, the promises of RNA research, and how she plans to steer this global community of over 1,800 scientists into a future where RNA is a key player in revolutionising human health.

Congratulations on your new role. What does the position mean to you?
The RNA Society is a democratic organization where all council members are elected from membership. Being elected as President is a great honour for me. It means trust and recognition from a large group of outstanding scientists (just to give you an idea, we have around 60 Lasker and Nobel prize winners amongst the membership) in an exciting field that has a lot to contribute to the future of medicine.

The RNA Society was founded over three decades ago. How has its mission evolved over the years? 
Our core mission—connecting scientists and promoting collaboration—remains the same, but it has grown in scope as RNA’s impact on medicine and technology has soared. Originally an American-based organization, we’re now global. We rotate our annual meetings among the U.S., Europe, and Asia, and rely on volunteer-led committees that cover eight key areas, including the newly formed Education Committee, which focuses on mentoring the next generation and improving RNA education at all levels. The scientific breakthroughs have sparked a lot of new interest in the field, and we plan to capitalise on that.

What are your main goals as president? 
My overarching priority is to strengthen the community—whether that’s by supporting career development, expanding mentoring for younger scientists or enhancing the flow of information and resources among established researchers. An important aim is to steer new vocations and promote outreach through our Education Committee. We also want to deepen ties with industry to spark further innovation in therapeutic applications.

How do you plan to foster collaboration and innovation within the global RNA research community? 
There are already several mechanisms put in place to foster collaboration, such as our annual meeting, the RNA Salon Program that supports local RNA events, or the RNA Collaborative Program that are virtual seminar series of RNA research centres around the world.  Beyond these, one could explore additional avenues to nurture innovation, like focused gatherings that bring together top academic labs and industry partners to tackle specific challenges. The idea is to make cross-pollination of ideas as seamless as possible.

What are some of the latest advances in the field of RNA biology? 
It’s always a challenge to single out just a few studies when there are so many exciting breakthroughs every month. I’d say one study that caught my eye is the exploration of circular RNAs (circRNAs) as vaccine platforms to treat cancer. These molecules have the potential to be harnessed to create more robust RNA vaccines. Another is about splicing, which is crucial for generating the right protein variants inside cells. A recent study led by the CRG helped create a comprehensive  blueprint of the human spliceosome, which controls splicing and is one of the most complex and intricate molecular machines inside the cell. Errors in splicing are linked to a wide spectrum of diseases so it’s really important we understand how the process is regulated. Finally, we often think of RNA’s job as being all about coding or regulation, but another paper showed it also helps preserve the structure of membrane-bound organelles, hinting that RNA may play structural roles beyond currently appreciated.  

What are your predictions for the field in 2025? 
I think we’ll see important advances in RNA therapeutics. I also anticipate a surge of insights into how RNA-containing complexes operate at a sub-cellular level. Up until now, we've mostly focused on identifying the role of RNA-containing complexes across cell types, but where exactly they reside within the cell, how their composition and function may change depending on location, and how these interactions change over time are much less well understood. Structural biology techniques like in situ cryo-electron tomography (cryo-ET) and time-resolved cryo-electron microscopy (cryo-EM) will also show us how RNA lives in its native cellular environment. Imagine being able to “watch” the assembly or disassembly of these complexes right where they are. Meanwhile, the rise of AI and machine learning will help us piece together these vast, complex datasets. We’ll not only be able to catalogue an immense volume of structural and functional data but also integrate it to make meaningful biological predictions -things like new RNA drug targets, novel diagnostic markers, or uncharted regulatory pathways.

The success of mRNA vaccines during the COVID-19 pandemic has brought RNA into the public eye. How do you think this has changed public perception of RNA biology? 
The success of mRNA vaccines has indeed catapulted RNA into the public eye like never before. However, I believe we're only at the beginning of this journey. Public perception of RNA is still somewhat fragmented. We have a unique opportunity to build on these recent breakthroughs to inspire new generations of scientists and embed the concept of RNA into everyday language, much like DNA has become a household term. Phrases like "it's in your DNA" are common parlance (whatever “it” is). I dream of a time where we say “it’s in your RNA”.

In the past, RNA was often considered less important than DNA. What were some of the challenges you faced in a field that wasn't always in the spotlight? How did you stay passionate or engaged with a less-studied field? 
For those of us who understand RNA, the idea that it’s “less important” has never held much weight. DNA may store genetic information, but RNA is the vital player that translates that information into action. Personally, I’ve always been drawn to intriguing biological questions rather than trends, and RNA research is brimming with them.

MicroRNAs and other non-coding RNAs have been gaining attention for their roles in gene regulation. What potential do you see in these molecules for future therapeutic applications? 
I see a bright future for RNA-based therapies because they can be designed to achieve high specificity.  Delivery remains the biggest challenge—getting these molecules where they need to be in the body—but this is not unique to RNA therapeutics.  MicroRNAs, for example, are being investigated for conditions ranging from cancer to infectious diseases. While we don’t yet have an approved therapy based on microRNAs, their close relatives, small interfering RNAs (siRNAs), have cleared that regulatory hurdle. Other therapeutically promising non-coding RNA molecules are circRNAs, which are very stable compared to other RNA molecules.

What advice would you give to young scientists who are considering a career in RNA biology? 
I’d encourage them to dive in wholeheartedly. It’s an incredibly exciting time, with new discoveries cropping up seemingly every week. The RNA community is open, collaborative, and eager to welcome fresh perspectives. You will feel at home!
 

EN CASTELLANO

Entrevista con Fátima Gebauer, presidenta de la RNA Society 

El ácido ribonucleico (ARN), el que una vez fue el primo subestimado del ADN, es ahora el gran protagonista de la medicina y la biología. Desde constituirse como la base de las vacunas contra la COVID-19, hasta propiciar descubrimientos reconocidos con el Premio Nobel, el potencial del ARN parece ilimitado. El pasado1 de enero de 2025, la Dra. Fátima Gebauer, investigadora del Centro de Regulación Genómica (CRG) de Barcelona, ​​se convirtió en la 26.ª presidenta de la RNA Society (Sociedad Científica del ARN).  En esta entrevista, comparte sus ideas sobre la evolución de la Sociedad, las promesas de la investigación del ARN y cómo planea dirigir a esta comunidad global de más de 1.800 científicos/as hacia un futuro en el que el ARN sea un actor clave en la revolución de la salud humana. 

Enhorabuena por su nuevo cargo. ¿Qué significa el puesto para usted? 
La RNA Society es una organización democrática en la que todos los miembros del consejo son elegidos por los socios. Ser elegida presidenta es un gran honor para mí. Implica la confianza y el reconocimiento de un gran grupo de científicos/as destacados/as (para que se hagan una idea, tenemos alrededor de 60 ganadores/as de premios Lasker y Nobel entre los miembros) en un campo apasionante que tiene mucho que aportar al futuro de la medicina.

La RNA Society se fundó hace más de tres décadas. ¿Cómo ha evolucionado su misión a lo largo de los años? 
Nuestra misión principal (conectar a los/as científicos/as y promover la colaboración) sigue siendo la misma, pero su alcance ha ido aumentando a medida que el impacto del ARN en la medicina y la tecnología se ha disparado. Originalmente éramos una organización con sede en Estados Unidos, ahora somos globales. Hacemos rotar nuestras reuniones anuales entre Estados Unidos, Europa y Asia, y nos apoyamos en comités dirigidos por voluntarios/as que cubren ocho áreas clave, incluido el Comité de Educación, creado recientemente , que se centra en asesorar a la próxima generación y mejorar la educación sobre el ARN atodos los niveles. Los avances científicos han despertado mucho interés nuevo en el campo, y planeamos aprovecharlo. 

¿Cuáles son sus principales objetivos como presidenta? 
Mi prioridad principal es fortalecer la comunidad, ya sea apoyando el desarrollo profesional, ampliando la tutoría para científicos/as más jóvenes o mejorando el flujo de información y recursos entre los equipos de investigación establecidos. Un objetivo importante es impulsar nuevas vocaciones y promover la divulgación a través de nuestro Comité de Educación. También queremos intensificar los vínculos con la industria para impulsar una mayor innovación en aplicaciones terapéuticas. 

¿Cómo se va a fomentar la colaboración y la innovación dentro de la comunidad mundial de investigación del ARN? 
Ya existen varios mecanismos implementados para fomentar la colaboración, como nuestra reunión anual, el Programa ‘RNA Salon’, que apoya eventos locales de ARN o el Programa Colaborativo de ARN que son series de seminarios virtuales de centros de investigación  sobre el ARN en todo el mundo. Más allá de estos, se podrían explorar vías adicionales para fomentar la innovación, como reuniones focalizadas que reúnan a los mejores laboratorios académicos y socios de la industria para abordar desafíos específicos. La idea es hacer que la polinización cruzada de ideas sea lo más fluida posible. 
 
¿Cuáles son algunos de los últimos avances en el campo de la biología del ARN? 
Es muy difícil destacar estudios cuando hay tantísimos avances cada mes. Uno que me llamó la atención es la exploración de los ARN circulares (circARN) como plataformas de vacunas para tratar el cáncer. Estas moléculas tienen el potencial de aprovecharse para crear vacunas de ARN más robustas. 
Otro tiene que ver con el empalme, que es crucial para generar las variantes proteicas adecuadas dentro de las células. Un estudio reciente dirigido por el CRG ayudó a crear un mapa integral del espliceosoma humano, que controla el empalme y es una de las máquinas moleculares más complejas e intrincadas dentro de la célula. Los errores en el empalme están vinculados a un amplio espectro de enfermedades, por lo que es muy importante que entendamos cómo se regula el proceso. Por último, a menudo pensamos que la función del ARN consiste en codificar o regular, pero otro artículo mostró que también ayuda a preservar la estructura de los orgánulos unidos a la membrana, lo que sugiere que el ARN puede desempeñar funciones estructurales más allá de las que se aprecian actualmente. 

¿Cuáles son sus predicciones para este campo en 2025? 
Creo que veremos avances importantes en la terapia con ARN. También anticipo una oleada de descubrimientos sobre cómo funcionan los complejos que contienen ARN a nivel subcelular. Hasta ahora, nos hemos centrado principalmente en identificar el papel de los complejos que contienen ARN en los distintos tipos de células, pero se sabe mucho menos sobre dónde residen exactamente dentro de la célula, cómo pueden cambiar su composición y función según la ubicación y cómo cambian estas interacciones con el tiempo. Las técnicas de biología estructural como la criotomografía electrónica in situ (crio-ET) y la criomicroscopía electrónica de resolución temporal (crio-EM) también nos mostrarán cómo vive el ARN en su entorno celular nativo. Podremos observar –en directo – el ensamblaje de estos complejos en su hábitat natural. Mientras tanto, el auge de la IA y el aprendizaje automático nos ayudará a reconstruir estos conjuntos de datos tan vastos y complejos . No solo podremos catalogar un inmenso volumen de datos estructurales y funcionales, sino también integrarlos para hacer predicciones biológicas significativas, como nuevos objetivos farmacológicos del ARN, nuevos marcadores de diagnóstico o vías reguladoras inexploradas.

El éxito de las vacunas de ARNm durante la pandemia de COVID-19 ha puesto al ARN bajo la mirada del público. ¿Cómo cree que esto ha cambiado la percepción pública de la biología del ARN? 
El éxito de las vacunas de ARNm ha catapultado al ARN y lo han puesto en el punto de mira como nunca antes. Sin embargo, creo que solo estamos al comienzo de este viaje. La percepción pública del ARN todavía está algo fragmentada. Tenemos una oportunidad única de aprovechar estos avances recientes para inspirar a las nuevas generaciones de científicos/as e incorporar el concepto del ARN en el lenguaje cotidiano, de manera similar a como el ADN se ha convertido en un término familiar. Frases como "está en tu ADN" es de uso común (sea lo que sea "eso"). Sueño con un momento en el que digamos "está en tu ARN". 

El ARN a menudo se consideraba menos importante que el ADN. ¿Cuáles fueron algunos de los desafíos a los que tuvo que hacer frente en un campo que no siempre estuvo en el centro de atención? ¿Cómo mantuvo su pasión o compromiso con un campo menos estudiado? 
Para quienes entendemos el ARN, la idea de que es “menos importante” nunca ha tenido mucho peso. El ADN puede almacenar información genética, pero el ARN es el actor vital que traduce esa información en acción. Personalmente, siempre me han atraído las cuestiones biológicas intrigantes más que las tendencias, y la investigación del ARN está repleta de ellas. 

Los microARN y otros ARN no codificantes han estado ganando atención por sus funciones en la regulación genética. ¿Qué potencial ve en estas moléculas para futuras aplicaciones terapéuticas? 
Veo un futuro brillante para las terapias basadas en ARN porque pueden diseñarse para lograr una alta especificidad. La administración sigue siendo el mayor desafío (llevar estas moléculas a donde deben estar en el cuerpo), pero esto no es exclusivo de las terapias con ARN. Los microARN, por ejemplo, se están investigando para afecciones que van desde el cáncer hasta las enfermedades infecciosas. Si bien aún no tenemos una terapia aprobada basada en microARN, sus parientes cercanos, los ARN de interferencia pequeños (siRNA), han superado ese obstáculo regulatorio. Otras moléculas de ARN no codificantes con potencial terapéutico son los circARN, que son muy estables en comparación con otras moléculas de ARN. 

¿Qué consejo les daría a los/as jóvenes que están considerando una carrera en biología del ARN? 
Tiraos a la piscina. Es un momento increíblemente interesante, en el que aparecen nuevos descubrimientos cada semana. La comunidad del ARN es abierta, colaborativa y está ansiosa por recibir nuevas perspectivas. ¡Se sentirán como en casa! 
 

EN CATALÀ

Entrevista amb Fàtima Gebauer, presidenta de la RNA Society

L'àcid ribonucleic (ARN), el que un cop va ser el cosí subestimat de l'ADN, és ara el gran protagonista de la medicina i la biologia. Des de constituir-se com la base de les vacunes contra la COVID-19, fins a propiciar descobriments reconeguts amb el Premi Nobel,  el potencial de l'ARN sembla il·limitat. El passat 1 de gener de 2025, la Dra. Fàtima Gebauer, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, es va convertir en la 26.ª presidenta de la RNA Society (Societat Científica de l'ARN). En aquesta entrevista, comparteix les seves idees sobre l'evolució de la Societat, les promeses de la investigació de l'ARN i com planeja dirigir aquesta comunitat global de més de 1.800 científics/ques cap a un futur en què l'ARN sigui un actor clau en la revolució de la salut humana. 

Enhorabona pel seu nou càrrec. Què significa per a vostè? 
La RNA Society és una organització democràtica en la qual tots els membres del consell són elegits pels socis. Ser elegida presidenta és un gran honor per a mi. Implica la confiança i el reconeixement d'un gran grup de científics/es  destacats/es (perquè es facin una idea, tenim al voltant de 60 guanyadors/es de premis Lasker i Nobel entre els membres) en un camp apassionant que té molt a aportar al futur de la medicina.

L'RNA Society es va fundar fa més de tres dècades. Com ha evolucionat la seva missió al llarg dels anys? 
La nostra missió principal (connectar els/les científics/es i promoure la col·laboració) continua essent la mateixa, però  el seu abast ha anat augmentant a mesura que l'impacte de l'ARN en la medicina i la tecnologia s'ha disparat. Originalment érem una organització amb seu als Estats Units, ara som globals. Fem rotar les nostres reunions anuals entre Estats Units, Europa i Àsia, i ens recolzem en comitès dirigits per voluntaris/es  que cobreixen vuit àrees clau, inclòs el Comitè d'Educació,  creat recentment, que se centra a assessorar la pròxima generació i millorar l'educació sobre l'ARN a tots els nivells. Els avenços científics han despertat molt interès nou en el camp, i tenim previst aprofitar-ho. 

Quins són els seus principals objectius com a presidenta? 
La meva prioritat principal és enfortir la comunitat, ja sigui donant suport al desenvolupament professional, ampliant la tutoria per a científics/es més joves o millorant el flux d'informació i recursos entre els equips de recerca establerts. Un objectiu important és impulsar noves vocacions i promoure la divulgació a través del nostre Comitè d' Educació. També volem intensificar els vincles amb la indústria per impulsar una major innovació en aplicacions terapèutiques. 

Com es fomentarà la col·laboració i la innovació dins de la comunitat mundial de recerca de l'ARN? 
Ja existeixen diversos mecanismes implementats per fomentar la col·laboració, com la nostra reunió anual, el Programa 'RNA Salon', que recolza esdeveniments locals d'ARN o el Programa Col·laboratiu d'ARN que són sèries de seminaris virtuals de centres de recerca  sobre l 'ARN a tot el món. Més enllà d'això, es podrien explorar vies addicionals per fomentar la innovació, com reunions focalitzades que reuneixin els millors laboratoris acadèmics i socis de la indústria per abordar desafiaments específics. La idea és fer que la pol·linització creuada d'idees sigui el més fluida possible. 
 
Quins són alguns dels últims avenços en el camp de la biologia de l'ARN? 
És molt difícil destacar estudis quan hi ha tantíssims avenços cada mes. Un que em va cridar l'atenció és l'exploració dels ARN circulars (circARN) com a plataformes de vacunes per tractar el càncer. Aquestes molècules tenen el potencial d'aprofitar-se per crear vacunes d'ARN més robustes. 
Un altre té a veure amb l'empalmament, que és crucial per generar les variants proteiques adequades dins de les cèl·lules. Un estudi recent dirigit pel CRG va ajudar a crear un mapa integral de l'espliceosoma humà, que controla l'empalmament i és una de les màquines moleculars més complexes i intricades dins de la cèl·lula. Els errors en l'empalmament estan vinculats a un ampli espectre de malalties, per la qual cosa és molt important que entenguem com es regula el procés. Finalment, sovint pensem que la funció de l'ARN consisteix a codificar o regular, però un altre article va mostrar que també ajuda a preservar l'estructura dels orgànuls units a la membrana, cosa que suggereix que l'ARN pot exercir funcions estructurals més enllà de les que s'aprecien actualment. 

Quines són les seves prediccions per a aquest camp el 2025? 
Crec que veurem avenços importants en la teràpia amb ARN. També hi ha una onada de descobriments sobre com funcionen els complexos que contenen ARN a nivell subcel·lular. Fins ara, ens hem centrat principalment a identificar el paper dels complexos que contenen ARN en els diferents tipus de cèl·lules, però se sap molt menys sobre on resideixen exactament dins de la cèl·lula, com poden canviar la seva composició i funció segons la ubicació i com canvien aquestes interaccions amb el temps. Les tècniques de biologia estructural com la criotomografia electrònica in situ (crio-ET) i la criomicroscòpia electrònica de resolució temporal (crio-EM) també ens mostraran com viu l'ARN en el seu entorn cel·lular nadiu. Podrem observar –en directe– l'assemblatge d'aquests complexos en el seu hàbitat natural. Mentrestant, l'auge de la IA i l'aprenentatge automàtic ens ajudarà a reconstruir aquests conjunts de dades tan vastos i complexos . No només podrem catalogar un immens volum de dades estructurals i funcionals, sinó també integrar-les per fer prediccions biològiques significatives, com nous objectius farmacològics de l'ARN, nous marcadors de diagnòstic o vies reguladores inexplorades. 

L'èxit de les vacunes d'ARNm durant la pandèmia de COVID-19 ha posat l'ARN sota la mirada del públic. Com creu que això ha canviat la percepció pública de la biologia de l'ARN? 
L'èxit de les vacunes d'ARNm ha catapultat l'ARN i l’han posat en el punt de mira com mai abans. No obstant això, crec que només estem al començament d'aquest viatge. La percepció pública de l'ARN encara està una mica fragmentada. Tenim una oportunitat única d'aprofitar aquests avenços recents per inspirar les noves generacions de científics/ques i incorporar el concepte de l'ARN en el llenguatge quotidià, de manera similar a com l'ADN s'ha convertit en un terme familiar. Frases com "està en el teu ADN" és d'ús comú (sigui el que sigui "això"). Somio amb un moment en què diguem "està en el teu ARN". 

L'ARN sovint es considerava menys important que l'ADN. Quins van ser alguns dels desafiaments als quals va haver de fer front en un camp que no sempre va estar al centre d'atenció? Com va mantenir la seva passió o compromís en un camp menys estudiat? 
Per als qui entenem l'ARN, la idea que és "menys important" mai ha tingut gaire pes. L'ADN pot emmagatzemar informació genètica, però l'ARN és l'actor vital que tradueix aquesta informació en acció. Personalment, sempre m'han atret les qüestions biològiques intrigants més que les tendències, i la investigació de l'ARN n'està repleta. 

Els microARN i altres ARN no codificants han estat guanyant atenció per les seves funcions en la regulació genètica. Quin potencial veu en aquestes molècules per a futures aplicacions terapèutiques? 
Veig un futur brillant per a les teràpies basades en ARN perquè poden dissenyar-se per aconseguir una alta especificitat. L'administració continua essent el major desafiament (portar aquestes molècules on han d'estar al cos), però això no és exclusiu de les teràpies amb ARN. Els microARN, per exemple, s'estan investigant per a afeccions que van des del càncer fins a les malalties infeccioses. Si bé encara no tenim una teràpia aprovada basada en microARN, els seus parents propers, els ARN d'interferència petits (siRNA), han superat aquest obstacle regulador. Altres molècules d'ARN no codificants amb potencial terapèutic són els circARN, que són molt estables en comparació amb altres molècules d'ARN. 

Quin consell els donaria als/les joves que estan considerant una carrera en biologia de l'ARN? 
Tireu-vos a la piscina. És un moment increïblement interessant, en què apareixen nous descobriments cada setmana. La comunitat de l'ARN és oberta, col·laborativa i està ansiosa per rebre noves perspectives. Se sentiran com a casa!