You are here

    • You are here:
    • Home > Recerca > Earth BioGenome project begins efforts to sequence 40 thousand genomes in the Catalan Countries

Earth BioGenome project begins efforts to sequence 40 thousand genomes in the Catalan Countries

NewsNOTÍCIES

18
Jul
Dj, 18/07/2024 - 11:00

Earth BioGenome project begins efforts to sequence 40 thousand genomes in the Catalan Countries

The Baleraic Shearwater, the first species to have its genome sequenced as part of the CBP. Source: WikiMedia Commons

Biodiversity loss is one of the most alarming threats facing the entire planet. Degraded habitats, overexploited resources, the climate crisis and invasive species are just some of the factors that put the richness and variety of life at risk. The rapid and progressive disappearance of living organisms – with some experts acknowledging a sixth mass extinction event – can lead to great imbalances in ecosystems and alter the cycles and ecological relationships between species and other forms of life, including humans. 
  
Sequencing the genomes of all plants, animals, and fungi on Earth—nearly two million known species—can protect biodiversity as we know it. This is the aim of the Earth Biogenome Project (Earth BioGenome Project, EBP), which aims to characterise the genomic biodiversity of species in different regions of the planet.  
 
Within this global initiative, the Catalan Initiative for the Earth Biogenome Project (CBP), will sequence the genomes of eukaryotic species – living begins with cells that have a defined nucleus – found in the Catalan-speaking and cultural territories of Andorra, Northern Catalonia, the Balearic Islands, the Valencian Country and Catalonia. 
 
The CBP project is described for the first today in the journal Nucleic Acids Research Genomics and Bioinformatics (NARGAB). The main authors of the work are professors Montserrat Corominas, from the Faculty of Biology, the Institute of Biomedicine of the University of Barcelona (IBUB) and the Institute of Catalan Studies (IEC), and Roderic Guigó, from the Centre for Genomic Regulation (CRG), Pompeu Fabra University (UPF) and the IEC. The study includes a Catalan translation of the work which can be consulted through the ZENODO database. 
 
Sequencing genomes to protect species 

Knowing the genome of living beings is decisive to design strategic tools that help minimize – and even reverse – the loss of biodiversity and the extinction of species. A quarter of all known species on the European continent are found in the territories of the Catalan Countries, where there is high biodiversity and endemic species abound, many of which are seriously threatened by global climate change, which is likely to have a major ecological impact on the Mediterranean basin, especially on freshwater ecosystems and mountain areas. 
 
"One of the great successes of the Catalan Initiative for the Earth BioGenome Project (CBP) is that it has been able to bring together scientists from very diverse disciplines within biology, fields which have traditionally worked in isolation from each other. This favours interdisciplinary research, which is essential for the progress of science," says Montserrat Corominas, Professor in the Department of Genetics, Microbiology and Statistics at the UB and head of the REGnetREG Research Group at the UB.  
 
Obtaining the genome of all species on Earth "may be the most important project in the history of science, and one of the most important in the history of humanity. Knowledge of these genomes will provide an unprecedented understanding of biological processes. This knowledge will have an impact that we cannot yet imagine in areas such as medicine, agriculture, biotechnology, etc., and also in many industrial processes, which are increasingly dependent on biological processes. This scientific milestone is essential for the development of the bioeconomy, i.e. an economy that develops with nature and not against nature," stresses Roderic Guigó, Group Leader of the Computational Biology and Health Genomics research programme at the Centre for Genomic Regulation (CRG). 
 
The Balearic shearwater: a reference genome in conservation

Biologists, botanists, zoologists, geneticists, bioinformaticians, microbiologists, ecologists and other experts have combined their expertise to focus on research efforts that currently has the sequencing of the genome of 76 species in its sights. 
 
In the pilot phase of the CBP, which began in the summer of 2020, a digital catalogue of eukaryotic species living in Catalonia was created, with little-explored taxa species, such as the freshwater flagellate (Singekia montserratensis); rare, endemic or difficult-to-locate species, such as the Catalan blind scorpion (Belisarius xambeui) or those considered emerging as biological models, such as the wall lizard (Podarcis muralis). It also wants to provide the genomes of endangered species, such as the Montseny newt (Calotriton arnoldi), the most endangered amphibian in Europe, or the red coral (Corallium rubrum); species used in medicine, such as the Pyrenean chamomile (Achillea ptarmica subsp. pyrenaica); and of economic interest, such as the pearly skyscraper (Xyrichtys novacula). 
 
One of the first genomes sequenced is that of the Balearic shearwater (Puffinus mauretanicus), a seabird endemic to the Balearic Islands and critically endangered, especially through fishing bycatch, according to the International Union for Conservation of Nature (IUCN). The work to decipher this reference genome in conservation is coordinated by professors Marta Riutort and Julio Rozas, from the Faculty of Biology and the UB Biodiversity Research Institute (IRBio). 
 
"Having the complete genome has allowed us to evaluate the real situation of Balearic shearwater populations much better," says Marta Riutort. "In addition, it has opened the way for us to develop a tool that should help in its conservation and that has already aroused the interest of the groups that are involved," adds Julio Rozas.  
 
Addressing the Biodiversity Genomics Challenge 

Nearly one hundred and fifty experts from institutions such as the UB, CRG, IBE-UPF-CSIC, ICREA, CNAG, ICTA-UAB, BSC-CNS, CRAG, ICBIBE, CSIC-UIB and IBB, among others, have participated in this project. Most of the genomes are sequenced at the Centro Nacional de Análisis Genómico (CNAG), based in the Barcelona Science Park (PCB), and the results can be consulted on the CBP website. 
 
"Thanks to advances in DNA sequencing technologies and analysis procedures, we can obtain high-quality reference genomes of animal and plant species at a rate that was unthinkable just a few years ago," says Tyler Alioto, head of CNAG's genome assembly and annotation group. "Resembling sequencing data to form a genome is equivalent to deciphering a puzzle with millions of pieces. It has been necessary to develop very powerful computer tools." 
 
The article follows the precedent of other scientific publications on regional projects within the EBP, such as the Darwin Tree of life (PNAS, 2022), the Portuguese Coalition for Biodiversity Genomics (EcoEvoArXiv, 2023), the Africa BioGenome Project (Nature, 2022) or the California Conservation Genomics Project (Heritage Magazine, 2022). 
 
Sharing resources to protect biodiversity around the world

The study highlights the rich biodiversity of the territories that have historically shared a strong cultural tradition, mainly reflected in the use of the Catalan language. Thus, the CBP was promoted in 2019 by the Catalan Society of Biology (SCB), thanks to the legacy of Leandro Cervera (1891-1964) - president of the entity who remained in hiding during the Franco regime - and with the initial backing of the Catalan Institution of Natural History (ICHN) and the Institut d'Estudis Catalans (IEC). The project has now also received funding from the Department of Research and Universities of the Generalitat de Catalunya through the IEC. 
 
For the authors, this work is also a way of bringing their research closer to citizens who finance research activity. This is especially relevant in the framework of an initiative open to the whole of society that appeals to a shared cultural and linguistic legacy. Since June 2024, the coordination group that manages the project's activities - it is renewed every four years - has been led by Marta Riutort (UB-IRBio) and Javier del Campo (Institute of Evolutionary Biology-IBE).  
 
Beyond the borders of Catalan-speaking territories, the CBP wants to be part of a global transformative movement to increase social awareness of the threat that biodiversity loss poses to human well-being, and to promote a different and more balanced relationship with nature around the world. "Our hope is that when the international project is completed, it can be said that our countries have contributed significantly to it," conclude Montserrat Corominas and Roderic Guigó.

EN CASTELLANO

 

El proyecto del Biogenoma de la Tierra secuenciará el genoma de cerca de 40.000 especies de plantas, animales y hongos de los Países Catalanes

La pérdida de la biodiversidad es una de las amenazas más alarmantes a las que se enfrenta todo el planeta. Hábitats degradados, recursos sobreexplotados, crisis climática y especies invasoras son algunos factores que ponen en riesgo la riqueza y variedad de especies de seres vivos. La rápida y progresiva desaparición de organismos -algunos expertos hablan de una sexta extinción masiva– creará grandes desequilibrios en los ecosistemas, alterará los ciclos y las relaciones ecológicas entre especies y afectará profundamente a todas las formas de vida, incluida la especie humana. 
 
Secuenciar el genoma de todas las plantas, los animales y los hongos en la Tierra —cerca de dos millones de especies conocidas- para proteger la biodiversidad tal y como la conocemos. Este es el objetivo del Proyecto del Biogenoma de la Tierra (Proyecto BioGenoma de la Tierra, EBP), que quiere caracterizar la biodiversidad genómica de las especies en diferentes regiones del planeta. En este ambicioso proyecto internacional también participa la Iniciativa Catalana para Proyecto del Biogenoma de la Tierra (CBP), que secuenciará los genomas de las especies eucariotas -es decir, con células que tienen núcleo definido- que se encuentran en los territorios de habla y cultura catalanas (Andorra, Cataluña Norte, las Islas, el País Valenciano y el Principado). 
 
El proyecto CBP lo publica ahora un artículo de la revista Nucleic Acids Research Genomics and Bioinformatics (NARGAB) que tiene como principales autores a los catedráticos Montserrat Corominas, de la Facultad de Biología, el Instituto de Biomedicina de la Universidad de Barcelona (IBUB) y el Institut d'Estudis Catalans (IEC), y Roderic Guigó, del Centro de Regulación Genómica (CRG), la Universidad Pompeu Fabra (UPF) y el IEC. Cabe destacar que el artículo de NARGAB cita explícitamente la traducción catalana que se puede consultar mediante la base de datos ZENODO. 
 
Secuenciar los genomas para proteger las especies  
Conocer el genoma de los seres vivos es decisivo para poder diseñar herramientas estrategias que ayuden a minimizar -incluso revertir- la pérdida de biodiversidad y la extinción de especies. Una cuarta parte de todas las especies conocidas en el continente europeo se encuentran en los territorios de los Países Catalanes donde hay una alta biodiversidad y abundan los endemismos, muchos de los cuales están gravemente amenazados por el cambio climático global, que probablemente tendrá un gran impacto ecológico en la cuenca mediterránea, en especial en ecosistemas de agua dulce y zonas de montaña. 
 
«Uno de los grandes éxitos de la Iniciativa Catalana para el Proyecto del Biogenoma de la Tierra (CBP) es que ha sido capaz de engrosar científicos de disciplinas muy diversas dentro de la biología, unas áreas en las que tradicionalmente se había trabajado de manera aislada entre sí. Esto favorece la investigación interdisciplinaria, que es esencial para el progreso de la ciencia», detalla Montserrat Corominas, catedrática del Departamento de Genética, Microbiología y Estadística de la UB y jefa del Grupo de Investigación REGnetREG en la UB. 
 
Obtener el genoma de todas las especies de la Tierra «puede ser el proyecto más importante en la historia de la ciencia, y de los más importantes en la historia de la humanidad. El conocimiento de estos genomas permitirá disponer de un conocimiento de los procesos biológicos con una resolución sin precedentes. Este conocimiento tendrá un impacto que todavía no podemos ni imaginar en áreas como la medicina, la agricultura, la biotecnología, etc, y también en muchos procesos industriales, cada vez más dependientes de los procesos biológicos. Este hito científico será, en consecuencia, esencial para el desarrollo de la bioeconomía, es decir, una economía que se desarrolle con la naturaleza y no contra la naturaleza», subraya el experto Roderic Guigó, jefe de grupo del programa de investigación de Biología Computacional y Genómica de la Salud del Centro de Regulación Genómica (CRG). 
 
La pardela balear: un genoma de referencia en conservación

Biólogos, botánicos, zoólogos, genetistas, bioinformáticos, microbiólogos, ecólogos y otros expertos han contribuido con su esfuerzo investigador a una investigación que de momento tiene en el punto de mira la secuenciación del genoma de 76 especies. 
 
En la fase piloto de la CBP, iniciada en el verano de 2020, se ha creado un catálogo digitalizado de las especies eucariotas que viven en Cataluña, con especies de taxones poco explorados, como el flagelado de agua dulce (Singekia montserratensis); especies raras, endémicas o difíciles de localizar, como el escorpión ciego catalán (Belisarius xambeui) o las consideradas emergentes como modelos biológicos, como la lagartija de pared (Podarcis muralis). También se quiere aportar los genomas de especies en peligro de extinción, como el tritón del Montseny (Calotriton arnoldi), el anfibio más amenazado de Europa, o el coral rojo (Corallium rubrum); especies usadas en medicina, como la manzanilla pirenaica (Achillea ptarmica subsp. pyrenaica); y de interés económico, como el rascacielos perlado (Xyrichtys novacula). 
 
Uno de los primeros genomas secuenciados es el de la pardela balear (Puffinus mauretanicus), un ave marina endémica de las Islas Baleares y críticamente amenazada -especialmente por las capturas accidentales en palangreros- según la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN). El trabajo para descifrar este genoma de referencia en conservación está coordinado por los catedráticos Marta Riutort y Julio Rozas, de la Facultad de Biología y el Instituto de Investigación de la Biodiversidad de la UB (IRBio). 
 
«Disponer del genoma completo nos ha permitido evaluar mucho mejor la situación real de las poblaciones de pardela balear», comenta Marta Riutort. «Además, nos ha abierto el camino para desarrollar una herramienta que debe ayudar en su conservación y que ya ha despertado el interés de los grupos que están implicados», añade Julio Rozas. 
 
Abordar el desafío de la genómica de la biodiversidad

En este proyecto han participado cerca de ciento cincuenta expertos de instituciones como la UB, el CRG, el IBE-UPF-CSIC, el ICREA, el CNAG, el ICTA-UAB, el BSC-CNS, el CRAG, ICBIBE, CSIC-UIB y el IBB, entre otros. La mayoría de los genomas son secuenciados en el Centro Nacional de Análisis Genómicos (CNAG), con sede en el Parque Científico de Barcelona (PCB), y los resultados se pueden consultar en el portal de la CBP. 
 
«Gracias a los avances en las tecnologías de secuenciación del ADN y en los procedimientos de análisis, podemos obtener genomas de referencia de alta calidad de especies de animales y plantas a un ritmo impensable hace solo unos pocos años», comenta al experto Tyler Alioto, jefe del grupo de ensamblaje y anotación de genomas del CNAG. «Asemejar los datos de secuenciación para formar un genoma es equivalente a descifrar un rompecabezas con millones de piezas. Ha sido necesario desarrollar herramientas informáticas muy potentes». 
 
El artículo sigue el precedente de otras publicaciones científicas sobre proyectos regionales dentro del EBP, como el Darwin Tree of life (PNAS, 2022), la Coalición Portuguesa para la Genómica de la Biodiversidad (EcoEvoArXiv, 2023), el Proyecto BioGenome de África (Nature, 2022) o el Proyecto Genómica de Conservación de California (Revista de Herencia, 2022). 
 
Compartir recursos para proteger la biodiversidad en todo el mundo

El artículo ahora publicado pone en valor la rica biodiversidad de los territorios que han compartido históricamente una fuerte tradición cultural, principalmente reflejada en el uso de la lengua catalana. Así, la CBP fue impulsada en 2019 por la Sociedad Catalana de Biología (SCB), gracias al legado de Leandro Cervera (1891-1964) -presidente de la entidad en la clandestinidad durante el franquismo- y con el apoyo inicial de la Institución Catalana de Historia Natural (ICHN) y el Institut d'Estudis Catalans (IEC). Ahora, el proyecto también recibe financiación del Departamento de Investigación y Universidades de la Generalidad de Cataluña a través del IEC. 
 
Para los autores, este trabajo es también una manera de acercar su investigación a todos los ciudadanos que, al fin y al cabo, son los que financian la actividad investigadora. Esto es especialmente relevante en el marco de una iniciativa abierta a toda la sociedad que apela a un legado cultural y lingüístico compartido. Desde junio de 2024, el grupo de coordinación que gestiona las actividades del proyecto -se renueva cada cuatro años- lo lideran Marta Riutort (UB-IRBio) y Javier del Campo (Instituto de Biología Evolutiva-IBE). 
 
Más allá de las fronteras de los territorios de habla catalana, la CBP quiere formar parte de un movimiento transformador global para aumentar la conciencia social sobre la amenaza que genera la pérdida de biodiversidad para el bienestar humano, y potenciar una relación diferente y más equilibrada con la naturaleza en todo el mundo. «Nuestro deseo es que en el momento en que el proyecto internacional se dé por finalizado, se pueda decir que desde nuestros países se ha contribuido a ello de manera significativa», concluyen Montserrat Corominas y Roderic Guigó.  
 

EN CATALÀ

El projecte del Biogenoma de la Terra seqüenciarà el genoma de prop de 40.000 espècies de plantes, animals i fongs dels Països Catalans

Un article liderat per la Universitat de Barcelona i el Centre de Regulació Genòmica presenta la Iniciativa Catalana per al Projecte del Biogenoma de la Terra (CBP), que pretén evitar la pèrdua de biodiversitat i l'extinció d'éssers vius en un territori cada cop més amenaçat pel canvi climàtic

Barcelona, XX de juliol de 2024. La pèrdua de la biodiversitat és una de les amenaces més alarmants a què s’enfronta tot el planeta. Hàbitats degradats, recursos sobreexplotats, crisi climàtica i espècies invasores són alguns factors que posen en risc la riquesa i varietat d’espècies d’éssers vius. La ràpida i progressiva desaparició d’organismes -alguns experts parlen d’una sisena extinció massiva– crearà grans desequilibris en els ecosistemes, alterarà els cicles i les relacions ecològiques entre espècies i afectarà profundament totes les formes de vida, inclosa l’espècie humana.

Seqüenciar el genoma de totes les plantes, els animals i els fongs a la Terra —prop de dos milions d’espècies conegudes- per protegir la biodiversitat tal i com la coneixem. Aquest és l’objectiu del Projecte del Biogenoma de la Terra (Earth BioGenome Project, EBP), que vol caracteritzar la biodiversitat genòmica de les espècies en diferents regions del planeta. En aquest ambiciós projecte internacional també participa la Iniciativa Catalana per a Projecte del Biogenoma de la Terra (CBP), que seqüenciarà els genomes de les espècies eucariotes -és a dir, amb cèl·lules que tenen nucli definit- que es troben en els territoris de parla i cultura catalanes (Andorra, Catalunya Nord, les Illes, el País Valencià i el Principat).  
El projecte CBP el publica ara un article de la revista Nucleic Acids Research Genomics and Bioinformatics (NARGAB) que té com a principals autors els catedràtics Montserrat Corominas, de la Facultat de Biologia, l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica (CRG), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’IEC. Cal destacar que l’article de NARGAB cita explícitament la traducció catalana que es pot consultar mitjançant la base de dades ZENODO.

Seqüenciar els genomes per protegir les espècies 

Conèixer el genoma dels éssers vius és decisiu per poder dissenyar eines estratègies que ajudin a minimitzar -fins i tot revertir- la pèrdua de biodiversitat i l’extinció d’espècies. Una quarta part de totes les espècies conegudes al continent europeu es troben en els territoris dels Països Catalans on hi ha una alta biodiversitat i abunden els endemismes, molts dels quals estan greument amenaçats pel canvi climàtic global, que probablement tindrà un gran impacte ecològic a la conca mediterrània, en especial en ecosistemes d'aigua dolça i zones de muntanya.

«Un dels grans èxits de la Iniciativa Catalana per al Projecte del Biogenoma de la Terra (CBP) és que ha estat capaç d’engrescar científics de disciplines molt diverses dins la biologia, unes àrees en què tradicionalment s’havia treballat de manera aïllada entre sí. Això afavoreix la recerca interdisciplinària, que és essencial pel progrés de la ciència», detalla Montserrat Corominas, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB i cap del Grup de Recerca REGnetREG a la UB.

Obtenir el genoma de totes les espècies de la Terra «pot ser el projecte més important en la història de la ciència, i dels més importants en la història de la humanitat. El coneixement d’aquests genomes permetrà disposar d’un coneixement dels processos biològics amb una resolució sense precedents. Aquest coneixement tindrà un impacte que encara no podem ni imaginar en àrees com la medicina, l’agricultura, la biotecnologia, etc, i també en molts processos industrials, cada cop més dependents dels processos biològics. Aquesta fita científica serà, en conseqüència, essencial pel desenvolupament de la bioeconomia, és a dir, una economia que es desenvolupi amb la natura i no contra la natura», subratlla l’expert Roderic Guigó, cap de grup del programa de recerca de Biologia Computacional i Genòmica de la Salut del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

La baldriga balear: un genoma de referència en conservació 

Biòlegs, botànics, zoòlegs, genetistes, bioinformàtics, microbiòlegs, ecòlegs i altres experts han contribuït amb el seu esforç investigador a una recerca que de moment té en el punt de mira la seqüenciació del genoma de 76 espècies. 
En la fase pilot de la CBP, iniciada l’estiu de 2020, s’ha creat un catàleg digitalitzat de les espècies eucariotes que viuen a Catalunya, amb espècies de tàxons poc explorats, com el flagel·lat d’aigua dolça (Singekia montserratensis); espècies rares, endèmiques o difícils de localitzar, com l’escorpí cec català (Belisarius xambeui) o les considerades emergents com a models biològics, com la sargantana de paret (Podarcis muralis). També es vol aportar els genomes d’espècies en perill d’extinció, com el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), l’amfibi més amenaçat d’Europa, o el coral vermell (Corallium rubrum); espècies usades en medicina, com la camamilla pirinenca (Achillea ptarmica subsp. pyrenaica); i d’interès econòmic, com el rascló perlat (Xyrichtys novacula).

Un dels primers genomes seqüenciats és el de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), una au marina endèmica de les Illes Balears i críticament amenaçada -especialment per les captures accidentals en palangrers- segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). El treball per desxifrar aquest genoma de referència en conservació està coordinat pels catedràtics Marta Riutort i Julio Rozas, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

«Disposar del genoma complert ens ha permès avaluar molt millor la situació real de les poblacions de baldriga balear», comenta Marta Riutort. «A més, ens ha obert el camí per desenvolupar una eina que ha d’ajudar en la seva conservació i que ja ha despertat l’interès dels grups que hi estan implicats», afegeix Julio Rozas.  
 
 
Abordar el desafiament de la genòmica de la biodiversitat

En aquest projecte han participat prop de cent cinquanta experts d’institucions com ara la UB, el CRG, l’IBE-UPF-CSIC, l’ICREA, el CNAG, l’ICTA-UAB, el BSC-CNS, el CRAG, ICBIBE, CSIC-UIB i l’IBB, entre altres. La majoria dels genomes són seqüenciats al Centre Nacional d’Anàlisis Genòmiques (CNAG), amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB), i els resultats es poden consultar al portal de la CBP.

«Gràcies als avenços en les tecnologies de seqüenciació de l’ADN i en els procediments d’anàlisis, podem obtenir genomes de referència d’alta qualitat d’espècies d’animals i plantes a un ritme impensable fa només uns pocs anys», comenta a l’expert Tyler Alioto, cap del grup d’assemblatge i anotació de genomes del CNAG. «Assemblar les dades de seqüenciació per formar un genoma és equivalent a desxifrar un trencaclosques amb milions de peces. Ha calgut desenvolupar eines informàtiques molt potents».

L’article segueix el precedent d’altres publicacions científiques sobre projectes regionals dins l’EBP, com ara el Darwin Tree of life (PNAS, 2022), la Coalició Portuguesa per a la Genòmica de la Biodiversitat (EcoEvoArXiv, 2023), el Projecte BioGenome d’Àfrica (Nature, 2022) o el Projecte Genòmica de Conservació de Califòrnia (Journal of Heredity, 2022).

Compartir recursos per protegir la biodiversitat arreu del món 

L’article ara publicat posa en valor la rica biodiversitat dels territoris que han compartit històricament una forta tradició cultural, principalment reflectida en l’ús de la llengua catalana. Així, la CBP va ser impulsada el 2019 per la Societat Catalana de Biologia (SCB), gràcies al llegat de Leandre Cervera (1891-1964) -president de l’entitat en la clandestinitat durant el franquisme- i amb el suport inicial de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ara, el projecte també rep finançament del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya a través de l’IEC.

Per als autors, aquest treball és també una manera d’apropar la seva recerca a tots els ciutadans que, al capdavall, són els que financen l’activitat investigadora. Això és especialment rellevant en el marc d’una iniciativa oberta a tota la societat que apel·la a un llegat cultural i lingüístic compartit. Des de juny de 2024, el grup de coordinació que gestiona les activitats del projecte -es renova cada quatre anys- el lideren Marta Riutort (UB-IRBio) i Javier del Campo (Institut de Biologia Evolutiva-IBE).

Més enllà de les fronteres dels territoris de parla catalana, la CBP vol formar part d’un moviment transformador global per augmentar la consciència social sobre l'amenaça que genera la pèrdua de biodiversitat per al benestar humà, i potenciar una relació diferent i més equilibrada amb la natura arreu del món. «El nostre desig és que en el moment en què el projecte internacional es doni per finalitzat, hom pugui dir que des dels nostres països s’hi ha contribuït de manera significativa», conclouen Montserrat Corominas i Roderic Guigó.