You are here

    • You are here:
    • Home > Institucional > Q&A with Yasmin ElMaghloob, cancer researcher and Mujeres x Africa grant recipient

Q&A with Yasmin ElMaghloob, cancer researcher and Mujeres x Africa grant recipient

NewsNOTÍCIES

13
Sep
Dv, 13/09/2024 - 12:40

Q&A with Yasmin ElMaghloob, cancer researcher and Mujeres x Africa grant recipient

Mujeres x Africa have launched the 10th edition of their Science by women program, with the CRG taking part as a host institute. The deadline for applications is 30 September 2024. Please contact the CRG Training and Academic Office for any informal enquiries (training@crg.eu).  

Dr. Yasmin ElMaghloob is a visiting researcher at the Centre for Genomic Regulation (CRG) in Barcelona. Originally from Egypt, Yasmin has a background in pharmacy but opted for a career in molecular biology, holding positions at prestigious institutions like the Beatson Institute for Cancer Research in the UK and the Children’s Cancer Hospital in Cairo.

Dr. ElMaghloob is at the tail end of a six-month research project in Dr. Adel Al Jord’s lab at the CRG, made possible thanks to a grant ‘’Science by women’’ from the Mujeres x Africa Foundation. The foundation provides African women scientists with fully-funded opportunities to do a research stay at leading research institutions in Spain.

Yasmin’s research centres on cutting-edge cancer treatments known as CAR-T cell therapy. The treatment involves taking a patient’s immune cells (T cells) and genetically modifying them in a lab so that they can recognise and attack cancer cells. However, the treatment doesn’t always work well for all types of cancer, especially solid tumours.
 
Yasmin studies how modified T cells communicate with cancer cells at the immune synapse, the junction where T cells and cancer cells interact. By understanding and improving this communication process, she hopes to make CAR-T therapy more effective for a wider range of cancers, especially those that are harder to treat.

Her work is particularly important for countries which have historically had more limited access to advanced cancer treatments, including her home country of Egypt. If successful, her research could lead to expanding access to cutting-edge cancer care to more patients.
 
Q: Tell us about your background and what led you to pursue a career in research. 
A: It all started as a happy accident. During my undergraduate degree at the German University in Cairo, I was supposed to do a training program at a pharmacy, but the plan fell through at the last minute. Around the same time, I received a scholarship to train in a biotechnology lab in Germany. It was my first time traveling alone, and I was excited about the opportunity. I ended up working on supercritical carbon dioxide extraction — a method I’d never done before but which completely blew my mind. It was super challenging and made me love the idea of going to work every day to solve new problems. That’s when I realized research was for me. I never looked back at pharmacy after that. 
 
Q: Tell us more about your line of research. What challenges are you trying to address and why? 
Yasmin: During my PhD in Glasgow, I studied how proteins know where to go inside a cell, particularly to the immune synapse—the interface between an immune cell and its target, like a cancer cell. It’s a critical moment in the immune response because if the right proteins don’t show up, the immune cells can’t attack their target effectively. After my PhD, I joined the Children’s Cancer Hospital in Cairo, where I continued this line of work. My goal is to prepare for the day when we can implement CAR-T therapy in Egypt, making them more efficient and most importantly, cost-effective. The more we understand the inner workings of immune cells, the better we can tailor these treatments to different cancers. 
 
Q: What potential applications do you see for your research?  
Yasmin: The opportunities are vast. We have a strong need for CAR-T cell therapy in Egypt, but it isn’t widely available yet. If we can develop and optimize this therapy, it could make a huge difference in how we treat cancer in the region. My research on the immune synapse and protein trafficking could help improve the effectiveness of CAR-T therapies, not just making them more efficient but also cost-effective.  
 
Q: Why did you apply for the position at the CRG? 
Yasmin: I heard about Adel Al Jord’s work through a mutual contact who works both in Egypt and Europe. Adel was already familiar with the Science by Women program and together with my collaborator, encouraged me to apply. While the work I’m doing here isn’t exactly related to CAR-T, it does align in terms of understanding how things are trafficked within cells, and since I’ve been here, I’ve learned a lot which I can now take back to Egypt and use for my own research. 
 
Q: What are you researching in the Al Jord lab? 
A: We are focused on how the cell’s internal structure influences the nucleus. Adel’s research discovered that forces from the cytoskeleton can impact what happens inside the nucleus of female egg cells, leading to changes in gene activity within special areas called nuclear condensates. These nuclear condensates play a role in diseases like cancer and neurodegeneration, but how they are affected by these forces is not well understood. I’ve been working on how to create a simple lab setup to study how these forces influence nuclear condensates, which could help us better understand their role in diseases like cancer. 
 
Q: How can this benefit your research back home? 
A: There are many examples, but here’s a simple one. One of the things I’ve learned here is how to create microwells, e small reaction chambers that can be used for imaging studies. Back in Egypt, one of the challenges we face with CAR-T cell research is tracking how these cells interact with their targets under a microscope. In larger setups, it’s hard to capture the precise moment when the cells meet and start interacting. These microwells make it much easier to observe those interactions in a controlled environment. What’s great is that while the process seemed complicated at first, I’ve now realized it’s something we can replicate in our lab in Egypt. This can help make our research more efficient and cost-effective, helping us optimize CAR-T therapies for local use. 
 
Q: What has the experience been like so far? 
Yasmin: It’s been amazing! The CRG is an incredible place to be, and the people in the lab are fantastic. It’s been different from my work in the UK, where I spent four years doing my PhD including the Covid-19 pandemic. Spain has a different vibe, and I’m learning a lot here that I can apply to my future work. The weather is also a great plus. Also, the fact it’s a 6-month project is ideal because it’s not too long and not too short. Long enough to learn something new and gain valuable experience, but not so long that you become disconnected from your previous work. 
 
Q: What was it like doing science in Egypt?  
Yasmin: Science in Egypt is a unique experience. The exciting part is how much potential there is. There’s a lot of talent and ambition, particularly among young researchers. However, the main challenge is and remains access to resources—whether it’s funding, equipment, and most critically, international collaboration opportunities. That’s why programs like ‘Mujeres x Africa’ are so important, as they provide opportunities to bridge those gaps.  
 
Q: In your opinion, how can countries like Egypt support and promote local innovation in science and technology? 
Yasmin: Collaborations with international institutions are key. Short-term fellowships, like the one I’m on now, are incredibly valuable because I can use them to generate data and learn new techniques which I then bring back my home country. By working with partners abroad, we can plan experiments more efficiently—doing what we can locally while leveraging resources from outside. This incredible access to people is the kind of international cooperation helps overcome the limitations we face back home.

Q: You’ve been in the field for many years now — what motivates you to keep pushing forward in your research? 
Yasmin: I love what I do, and that’s the biggest motivator. Even when things are tough, the days when everything works gives you an incredible high that perfectly makes it all worth it. This line of work has also taken me to places I never imagined and introduced me to people I never thought I’d meet. It’s a tough but amazing career, and there’s always something new to discover. 
 
Q: What advice would you give to young women in Egypt who aspire to pursue a career in science? 
Yasmin: If you love science, go for it! It’s hard, and you’ll face a lot of rejection along the way, but don’t give up. You only need one "yes," and that can open so many doors. Keep applying, keep pushing forward, and remember that the reward is worth the struggle. There’s nothing quite like the thrill of discovery.
 

 EN CASTELLANO

Entrevista con Yasmin ElMaghloob, investigadora en cáncer y beneficiaria de una beca de Mujeres x África 

Mujeres x África ha lanzado la décima edición de su programa Science by Women, y el CRG participa como uno de los institutos anfitriones. El plazo para presentar solicitudes es el 30 de septiembre de 2024. Para más información o cualquier consulta, se puede contactar con la Oficina Académica y de Formación del CRG (training@crg.eu).

La Dra. Yasmin ElMaghloob es investigadora visitante en el Centro de Regulación Genómica (CRG) en Barcelona. Originaria de Egipto, Yasmin tiene formación en farmacia, pero optó por una carrera en biología molecular, trabajando en instituciones prestigiosas como el Beatson Institute for Cancer Research en Glasgow y el Children’s Cancer Hospital en El Cairo.

La Dra. ElMaghloob está finalizando un proyecto de investigación de seis meses en el laboratorio del Dr. Adel Al Jord en el CRG gracias a la beca «Science by Women» de la Fundación Mujeres por África. La fundación ofrece a investigadoras africanas la oportunidad de trabajar en centros de investigación de primer nivel en España, con todos los gastos cubiertos. 

La investigación de Yasmin se centra en la terapia de células CAR-T, un tratamiento innovador contra el cáncer. El tratamiento consiste en coger células inmunitarias (células T) del paciente y modificarlas genéticamente en un laboratorio para que reconozcan y ataquen a las células cancerígenas. Sin embargo, este tratamiento no siempre funciona bien para todos los tipos de cáncer, especialmente para los tumores sólidos.

Yasmin estudia cómo las células T modificadas se comunican con las células cancerosas en la sinapsis inmunitaria, el punto de interacción entre ambas. Al entender y mejorar este proceso de comunicación, espera que la terapia CAR-T sea más eficaz para una gama más amplia de cánceres, especialmente aquellos que son más difíciles de tratar. 
Su trabajo es particularmente importante para países como su país natal, Egipto, que históricamente ha tenido un acceso limitado a tratamientos avanzados contra el cáncer. El éxito de su investigación podría expandir el acceso a atención oncológica de vanguardia a más pacientes.

P: Cuéntanos sobre tu trayectoria y qué te llevó a seguir una carrera en la investigación.  
R: Todo comenzó como un feliz accidente. Durante mi licenciatura en la Universidad Alemana en El Cairo, tenía previsto realizar unas prácticas en una farmacia, pero el plan se canceló en el último minuto. Al mismo tiempo, me concedieron una beca para hacer prácticas en un laboratorio de biotecnología en Alemania. Fue mi primera vez viajando sola y estaba emocionada por la oportunidad. Terminé trabajando en la extracción de dióxido de carbono supercrítico, un método en el que no había trabajado antes, pero que me impresionó muchísimo. Era muy difícil y me hizo enamorarme de la idea de ir al trabajo cada día para resolver nuevos problemas. Fue entonces cuando me di cuenta de que la investigación era lo mío. Desde entonces, no he vuelto a mirar atrás, hacia la farmacia. 
 
P: Cuéntanos más sobre tu línea de investigación. ¿Qué desafíos intentas abordar y por qué? 
R: Durante el doctorado en Glasgow estudié cómo las proteínas saben a dónde ir dentro de una célula, particularmente en la sinapsis inmunitaria, el punto de interacción entre una célula inmunitaria y su objetivo, como una célula cancerosa. Es un momento crítico en la respuesta inmunitaria porque si las proteínas correctas no llegan, las células inmunitarias no pueden atacar eficazmente a su objetivo. Después de mi doctorado, me fue al Hospital de Cáncer Infantil en El Cairo, donde continué con esta línea de trabajo. Mi objetivo es prepararme para el día en que podamos implementar la terapia CAR-T en Egipto, haciéndola más eficiente y, lo más importante, ofreciéndola a un precio asequible. Cuanto más comprendamos sobre el funcionamiento interno de las células inmunitarias, mejor podremos adaptar estos tratamientos a diferentes tipos de cáncer. 

P: ¿Qué aplicaciones potenciales ves para tu investigación? 
R: Las posibilidades son enormes. En Egipto, existe una gran necesidad de terapia CAR-T, pero no está disponible. Si podemos desarrollar y optimizar esta terapia, podría marcar una gran diferencia en cómo tratamos el cáncer en la región. Mi investigación sobre la sinapsis inmunitaria y el tráfico de proteínas podría ayudar a mejorar la efectividad de las terapias CAR-T, haciéndolas no solo más eficientes, sino también más accesibles. 

P: ¿Por qué decidiste venir al CRG?  
R: La primera vez que oí hablar del trabajo de Adel Al Jord fue a través de un contacto mutuo que trabaja tanto en Egipto como en Europa. Adel ya conocía el programa "Mujeres x Africa" y, junto con mi colaboradora, me animaron a presentarme. Aunque el trabajo que estoy haciendo aquí no está directamente relacionado con CAR-T, sí se alinea en términos de entender cómo se transportan las moléculas dentro de las células, y desde que llegué, he aprendido muchas cosas que ahora me puedo llevar de vuelta a Egipto para usarlas en mi propia investigación.  
 
P: ¿Qué estás investigando en el laboratorio de Al Jord? 
R: Nos centramos en cómo la estructura interna de la célula influye en el núcleo. La investigación de Adel descubrió que las fuerzas del citoesqueleto pueden afectar a lo que sucede dentro del núcleo de las células germinales femeninas, lo que lleva a cambios en la actividad genética en áreas especiales llamadas condensados nucleares. Estos condensados nucleares juegan un papel en enfermedades como el cáncer y la neurodegeneración, pero no se entiende bien cómo se ven afectados por estas fuerzas. Estoy trabajando en cómo crear un sistema experimental simple para estudiar cómo estas fuerzas influyen en los condensados nucleares, lo que podría ayudarnos a comprender mejor su papel en enfermedades como el cáncer.

P: ¿Cómo puede esto beneficiar la investigación en tu país natal? 
R: Hay muchos ejemplos, pero aquí tienes uno simple. Una de las cosas que he aprendido aquí es cómo crear micropocillos, pequeñas cámaras de reacción que se pueden usar para estudios de imagen. En Egipto, uno de los desafíos a los que nos enfrentamos en la investigación de células CAR-T es rastrear cómo estas células interactúan con sus objetivos bajo el microscopio. En configuraciones más grandes, es difícil capturar el momento preciso en que las células se encuentran la una con la otra y comienzan a interactuar. Los micropocillos hacen que sea mucho más fácil observar esas interacciones en un entorno controlado. Lo bueno es que, aunque el proceso parecía complicado al principio, ahora me he dado cuenta de que es algo que podemos replicar en nuestro laboratorio en Egipto. Esto puede ayudar a hacer nuestra investigación más eficiente y rentable, optimizando las terapias CAR-T para su uso local. 
 
P: ¿Cómo ha sido la experiencia hasta ahora? 
R: ¡Ha sido increíble! El CRG es un lugar magnifico y las personas en el laboratorio son fantásticas. Ha sido diferente de mi experiencia en el Reino Unido, donde pasé cuatro años haciendo el doctorado, incluido el período de la pandemia de Covid-19. España tiene una energía diferente, y estoy aprendiendo muchas cosas aquí que puedo aplicar a mi línea de investigación. Además, el clima es una gran ventaja. El hecho de que sea un proyecto de seis meses es ideal. Es lo suficientemente largo para aprender algo nuevo y ganar una experiencia valiosa, pero no tanto como para desconectarte de tu proyecto anterior.  
 
P: ¿Cómo es hacer ciencia en Egipto? 
R: Hacer ciencia en Egipto es una experiencia única. Lo bueno es el potencial de nuestros investigadores. Hay mucho talento y ambición, particularmente entre los jóvenes. Sin embargo, el principal desafío es, y sigue siendo, el acceso a recursos, ya sea financiación, equipos o, lo más crítico, oportunidades de colaboración internacional. Por eso, los programas como Mujeres x África son tan importantes, ya que brindan oportunidades para cerrar esas brechas.  

P: En tu opinión, ¿cómo pueden países como Egipto apoyar y promover la innovación local en la ciencia y tecnología? 
R: Las colaboraciones con instituciones internacionales son clave. Las becas a corto plazo, como la que estoy disfrutando ahora, son increíblemente valiosas porque puedo usarla para generar datos y aprender nuevas técnicas que luego llevo de regreso a mi país. Al trabajar con socios en el extranjero, podemos planificar experimentos de manera más eficiente, haciendo lo que podamos localmente mientras aprovechamos los recursos externos. Este increíble acceso a personas y recursos es el tipo de cooperación internacional que ayuda a superar las limitaciones a las que nos enfrentamos en casa.

P: Has estado en este campo durante muchos años. ¿Qué te motiva a seguir adelante en tu investigación? 
R: Me encanta lo que hago, y esa es la mayor motivación. Incluso cuando las cosas se ponen difíciles, los días en los que todo funciona te dan una satisfacción increíble que hace que todo valga la pena. Esta línea de trabajo también me ha llevado a lugares que nunca imaginé y me ha permitido conocer a personas que nunca pensé que conocería. Es una carrera dura pero increíble, y siempre hay algo nuevo por descubrir.

P: ¿Qué consejo le darías a las mujeres jóvenes en Egipto que aspiran a seguir una carrera en la ciencia? 
R: ¡Si te gusta la ciencia, adelante! Es difícil, y te enfrentarás muchas negativas en el camino, pero no te rindas. Solo necesitas un "sí", y eso puede abrir muchas puertas. Sigue enviando solicitudes, sigue avanzando, y recuerda que la recompensa vale el esfuerzo. No hay nada como la emoción del descubrimiento. 

EN CATALÀ

Entrevista amb Yasmin ElMaghloob, investigadora en càncer i beneficiària d'una de les beques de Mujeres x África 

Mujeres x África ha llançat la desena edició del seu programa Science by Women i el CRG participa com un dels instituts amfitrions. El termini per presentar sol·licituds és el 30 de setembre de 2024. Per a més informació o qualsevol consulta, poseu-vos en contacte amb l'Oficina Acadèmica i de Formació del CRG (training@crg.eu).

La Dra. Yasmin ElMaghloob és investigadora visitant al Centre de Regulació Genòmica (CRG) a Barcelona. Originària d'Egipte, Yasmin té formació en farmàcia, però va optar per una carrera en biologia molecular, treballant en institucions prestigioses com el Beatson Institute for Cancer Research a Glasgow i el Children's Cancer Hospital al Caire.

La Dra. ElMaghloob està finalitzant un projecte d'investigació de sis mesos al laboratori del Dr. Adel Al Jord al CRG gràcies a la beca «Science by Women» de la Fundació Mujeres por África. La fundació ofereix a investigadores africanes l'oportunitat de treballar en centres de recerca de primer nivell a Espanya, amb totes les despeses cobertes.

La investigació de Yasmin se centra en la teràpia de cèl·lules CAR-T, un tractament innovador contra el càncer. El tractament consisteix a agafar cèl·lules immunitàries (cèl·lules T) del pacient i modificar-les genèticament en un laboratori perquè reconeguin i ataquin les cèl·lules cancerígenes. No obstant això, aquest tractament no sempre funciona bé per a tots els tipus de càncer, especialment per als tumors sòlids.

Yasmin estudia com les cèl·lules T modificades es comuniquen amb les cèl·lules canceroses en la sinapsi immunitària, el punt d'interacció entre totes dues. En entendre i millorar aquest procés de comunicació, espera que la teràpia CAR-T sigui més eficaç per a una gamma més àmplia de càncers, especialment aquells que són més difícils de tractar. 
El seu treball és particularment important per a països com el seu país natal, Egipte, que històricament ha tingut un accés limitat a tractaments avançats contra el càncer. L'èxit de la seva investigació podria expandir l'accés a atenció oncològica d'avantguarda a més pacients.

P: Explica’ns la teva trajectòria i què et va dur a fer carrera en recerca. 
R: Tot va començar com un feliç accident. Durant la meva llicenciatura a la Universitat Alemanya al Caire, tenia previst realitzar unes pràctiques en una farmàcia, però el pla es va cancel·lar a l'últim minut. Alhora, em van concedir una beca per fer pràctiques en un laboratori de biotecnologia a Alemanya. Va ser la meva primera vegada viatjant sola i estava emocionada per l'oportunitat. Vaig treballar en l'extracció de diòxid de carboni supercrític, un mètode en el qual no havia treballat abans, però que em va impressionar moltíssim. Era molt difícil i em va fer enamorar-me de la idea d'anar a la feina cada dia per resoldre nous problemes. Va ser llavors quan em vaig adonar que la investigació era la meva vocació. Des d'aleshores, no he tornat a mirar enrere, cap a la farmàcia. 
 
P: Explica’ns més sobre la teva línia de recerca. Quins reptes intentes abordar i per què? 
R: Durant el doctorat a Glasgow vaig estudiar com les proteïnes saben on anar dins d'una cèl·lula, particularment en la sinapsi immunitària, el punt d'interacció entre una cèl·lula immunitària i el seu objectiu, com una cèl·lula cancerosa. És un moment crític en la resposta immunitària perquè si les proteïnes correctes no arriben, les cèl·lules immunitàries no poden atacar eficaçment el seu objectiu. Després del meu doctorat, me'n vaig anar a l'Hospital de Càncer Infantil al Caire, on vaig continuar amb aquesta línia de treball. El meu objectiu és preparar-me per al dia en què puguem implementar la teràpia CAR-T a Egipte, fent-la més eficient i, el més important, oferint-la a un preu assequible. Com més comprenguem sobre el funcionament intern de les cèl·lules immunitàries, millor podrem adaptar aquests tractaments a diferents tipus de càncer.  

P: Quines aplicacions potencials veus per a la teva investigació? 
R: Les possibilitats són enormes. A Egipte, hi ha una gran necessitat de teràpia CAR-T, però no està disponible. Si podem desenvolupar i optimitzar aquesta teràpia, podria marcar una gran diferència en com tractem el càncer a la regió. La meva investigació sobre la sinapsi immunitària i el tràfic de proteïnes podria ajudar a millorar l'efectivitat de les teràpies CAR-T, fent-les no només més eficients, sinó també més accessibles. 
 
P: Per què vas decidir venir al CRG? 
R: La primera vegada que vaig escoltar a parlar de la feina d'Adel Al Jord va ser a través d'un contacte mutu que treballa tant a Egipte com a Europa. Adel ja coneixia el programa "Mujeres x África" i, juntament amb la meva col·laboradora, em van animar a presentar-me. Tot i que la feina que estic fent aquí no està directament relacionada amb CAR-T, sí que s'alinea en termes d'entendre com es transporten les molècules dins de les cèl·lules, i des que vaig arribar, he après moltes coses que ara em puc emportar a Egipte per fer-les servir en la meva pròpia investigació.  
 
P: Què estàs investigant al laboratori d'Al Jord? 
R: Ens centrem en com l'estructura interna de la cèl·lula influeix en el nucli. La investigació d'Adel va descobrir que les forces del citoesquelet poden afectar el que succeeix dins del nucli de les cèl·lules germinals femenines, cosa que comporta canvis en l'activitat genètica en àrees especials anomenades condensats nuclears. Aquests condensats nuclears juguen un paper en malalties com el càncer i la neurodegeneració, però no s'entén bé com es veuen afectats per aquestes forces. Estic treballant en com crear un sistema experimental simple per estudiar com aquestes forces influeixen en els condensats nuclears, cosa que podria ajudar-nos a comprendre millor el seu paper en malalties com el càncer.  

P: Com pot això beneficiar la investigació al teu país natal? 
R: Hi ha molts exemples, però aquí en tens un de simple. Una de les coses que he après aquí és com crear micropouets, petites càmeres de reacció que es poden fer servir per a estudis d'imatge. A Egipte, un dels desafiaments als quals ens enfrontem en la investigació de cèl·lules CAR-T és rastrejar com aquestes cèl·lules interactuen amb els seus objectius sota el microscopi. En configuracions més grans, és difícil capturar el moment precís en què les cèl·lules es troben l'una amb l'altra i comencen a interactuar. Els micropouets fan que sigui molt més fàcil observar aquestes interaccions en un entorn controlat. El millor és que, tot i que el procés semblava complicat al principi, ara m'he adonat que és una cosa que podem replicar al nostre laboratori a Egipte. Això pot ajudar a fer la nostra recerca més eficient i rendible, optimitzant les teràpies CAR-T per al seu ús local. 
 
P: Com ha estat l'experiència fins ara? 
R: Ha estat increïble! El CRG és un lloc magnífic i les persones al laboratori són fantàstiques. Ha estat diferent de la meva experiència al Regne Unit, on vaig passar quatre anys fent el doctorat, inclòs el període de la pandèmia de Covid-19. Espanya té una energia diferent, i estic aprenent moltes coses aquí que puc aplicar a la meva línia d'investigació. A més, el clima és un gran avantatge. El fet que sigui un projecte de sis mesos és ideal. És prou llarg per aprendre coses noves i guanyar una experiència valuosa, però no tant com per desconnectar-te del teu projecte anterior.  
 
P: Com és fer ciència a Egipte? 
R: Fer ciència a Egipte és una experiència única. El millor és el potencial dels nostres investigadors. Hi ha molt talent i ambició, particularment entre els joves. No obstant això, el principal desafiament és, i continua essent, l'accés a recursos, ja sigui finançament, equips o, el més crític, oportunitats de col·laboració internacional. Per això, els programes com Mujeres x África són tan importants, ja que brinden oportunitats per tancar aquestes bretxes.

P: En la teva opinió, com poden països com Egipte donar suport i promoure la innovació local en la ciència i tecnologia? 
R: Les col·laboracions amb institucions internacionals són clau. Les beques a curt termini, com la que estic gaudint ara, són increïblement valuoses perquè puc fer-la servir per generar dades i aprendre noves tècniques que després m’emporto al meu país. En treballar amb socis a l'estranger, podem planificar experiments de manera més eficient, fent el que puguem localment mentre aprofitem els recursos externs. Aquest increïble accés a persones i recursos és el tipus de cooperació internacional que ajuda a superar les limitacions a què ens enfrontem a casa.

P: Has estat en aquest camp durant molts anys. Què et motiva a seguir endavant en la teva investigació? 
R: M'encanta el que faig, i aquesta és la motivació més gran. Fins i tot quan les coses es posen difícils, els dies en què tot funciona et donen una satisfacció increïble que fa que tot valgui la pena. Aquesta línia de treball també m'ha dut a llocs que mai hauria imaginat i m'ha permès conèixer persones que mai hagués pensat que coneixeria. És una carrera dura però increïble, i sempre hi ha alguna cosa nova per descobrir.
 
P: Quin consell li donaries a les dones joves a Egipte que aspiren a fer carrera en la ciència? 
R: Si t'agrada la ciència, endavant! És difícil, i t'enfrontaràs a moltes negatives pel camí, però no et rendeixis. Només necessites un "sí", i això pot obrir moltes portes. Continua enviant sol·licituds, continua avançant, i recorda que la recompensa val l'esforç. No hi ha res com l'emoció del descobriment.